La incoherència de l'estiu

L'estiu s'ha ben instal·lat. Fa una calor africana important. Diuen els homes del temps de casa nostra que aquest serà un dels estius més rigorosos en canvi els entesos en climatologia americans asseguren que el nostre serà benigne i humit. Està bé això! Una opinió tan diferenciada entre els uns i els altres. Personalment no sé pas cap a on decantar-me. És evident que a l'estiu ha de fer calor, però és evident, també, que els que la patim ens en voldríem allunyar. Sigui, però, humit o extremadament calorós, l'estiu sempre té data de caducitat. Llavors, el que cal, és omplir-te de santa paciència, disposar d'una fortalesa mental sòlida i deixar que els dies passin avall de manera discreta, silenciosa.

Mireu, en aquest any de crisi pujada de to hem de fer servir la imaginació per muntar-nos unes vacances senzilles, reconfortants i sobretot barates. El lloc d'estiueig que triaré enguany serà Arenys de Mar, un poble molt bonic situat a la costa central del Maresme. Miraré d'instal·lar-me en pis que tingui vistes al mar per fer-me les hores plaents. Intentaré de dormir moltes d'aquestes hores, que és la manera més sàvia d'estalviar calerons. Menjaré gaspatxos i fulles verdes fins cagar com els ànecs. Obriré portes i finestres per intentar crear un corrent d'aire que substitueixi el condicionat. M'acompanyarà una mica de lectura, com a la “Dona del migdia” de Julia Franck, que tinc pendent de fa dies. Convidaré, de tant en tant, algun amic perquè comparteixi taula i alguna amiga perquè comparteixi llit...Però això és aplicar imaginació a la jugada? No ho tinc gens clar, potser el pis me'l llogaré a Calella de la Costa, que m'han dit que hi ha molta gent i molta marxa. I en comptes d'una novel·la erudita, la lectura escollida, serà algun relat del Far West de Marcial Lafuente Estefanía. I qui compartirà taula, en aquest supòsit, serà una mossa i llit un paio. I de la vista no en dic res? Doncs sí, serà una visió escadussera d'una cantonada urbana plena de pixats amb l'olor infecta de pixum.

No sé què triar. Poder ho decidirà una moneda llençada a l'atzar i perseguint aquella jugada del cara o creu. Veritablement no sé si avui estic positiu o negatiu. El que sí que sé és que no tinc un duro a la butxaca. Però no tinc clar si això m'entristeix o se me'n fot.

Una suada abraçada ben forta, estimats amics lectors. Són quarts de cinc de la tarda i decideixo d'anar a fer una becaina reparadora, que presumiblement s'enganxarà amb la son nocturna i que bé podria ser que empalmés amb una dormida eterna. Demà em llevaré difunt? Realment avui estic pessimista. Y si nos quitan lo bailao? Que preguntava aquell...