La Placeta la volem tota nostra (segona part)

Estic indignat. Avui, dia de Sant Pere, dia que cremarem la bota, dia que commemorem la consagració del temple parroquial tenim la Plaça de l'Església feta un desastre. Tenim l'escenari impresentable.

Si hi ha, doncs, una colla d'indignats, que de la Plaça de l'Església en fan la seva caserna, el seu centre neuràlgic i de reunió, a mi feu-me soci-abanderat. Em passat Sant Joan amb la plaça oberta en canal, i ara, dia 29 de juny, diada de Sant Pere, continuem igual. És veritablement incomprensible, inaudit.

Ho vaig dir en un apunt anterior. Mireu que era fàcil d'obrir el terra de la plaça vigilant, passar el tubs del gas que calia i tornar a tapar el forat ràpidament, amb tota la dignitat d'aquest món. No té sentit que tinguem un tomba oberta al bell mig poble. No en té cap. Ara mateix començaria a omplir d'improperis a la gent que va fer la denúncia; a la jutgessa, que amb la seva dubtosa autoritat, va manar de parar les obres; a la Generalitat de Catalunya -Departament de Cultura- que va enviar a unes funcionàries amb pics i pales i pinzells a jugar no sé quin collons joc; a l'Ajuntament del nostre poble, que sembla, tanmateix, que es renti les mans, i ens ve a dir que tot plegat no depèn d'ells... No puc entendre aquesta passivitat de tanta, tantíssima gent. Qui més qui menys argumenta que els difunts se'ls ha de deixar tranquils. Vaja tranquil·litat els donem als nostres remots avantpassats: quitxalla cridant i jugant a pilota -tot sovint els cau dins la fosa i hi han de saltar-hi per recuperar-la. Potser en alguna ocasió ens trobarem, amb la desagradable sorpresa, que equivocant-se d'esfèrica continuaran jugant amb un crani, donant puntades a una calavera. Les tanques fan una nosa considerable, estan indignament col·locades i aquella lona blava, que té la funció de protegir la rasa, fa més fàstic que cap altra cosa.

Fins quan haurem d'aguantar aquesta sepultura oberta al mateix rovell de l'ou del nostre benvolgut Arenys? Quants sants més haurem de veure passar del nostre calendari romà per enllestir la feina del gas? Ara com ara ja en portem dos: Sant Joan i Sant Pere. D'aquí a no res gaudirem de la nostra festa major; Sant Zenon gloriós, verge i màrtir (màrtir degut a la virginitat?). La Plaça de l'Església, durant els dies grans de festa, acostuma a ser un dels escenaris principals de molts actes. Haurem de suportar encara les tanques, les lones i els contenidors plens de runa? O potser haurem d'esperar fins passat Sant Roc, guaridor de pestes i d'altres mals lletjos que s'encomanen, per veure tancada definitivament la maleïda rasa? Com pot estar tranquil el nou i flamant Consistori amb aquesta sepultura oberta de bat a bat al mateix melic del municipi? Potser sí que en ple segle XXI Arenys i els arenyencs patirem una nova pesta degut a la presència insana de tantes restes humanes escampades a la nostra entranyable Placeta! Que Sant Roc vetlli per nosaltres i, sobretot, tinguem-li la feina feta i aquest tros de cementiri dignament resolt abans no arribi la seva festivitat.

Fóra bo que la traca eixordadora i la cascada espurnejant que encendrem aquesta nit, durant la crema de la tradicional bota tanquin definitivament la rasa. No diuen que el foc ho purifica tot? Doncs, apa, foc nou.

No em feu escriure, si us plau, un tercer article perquè llavors no tindré ni pietat ni contemplacions i em cagaré en tot de manera solemne. Apa, siau.