L'Estiu, Sant Zenon i nosaltres

Estem a les vigílies de Sant Zenon, no cal pas que us ho anunciï. A mi les festes em fan entre goig i mandra. Per una banda se m'enduen i per l'altre les trobo excessives. Ara bé, he fullejat el programa d'enguany i, gràcies a la crisi em sembla, la d'aquest any, una festa major comestible i, sobretot, digerible. De tots els actes anunciats els que m'interessen es poden comptar amb els dits d'una sola mà i crec que encara me'n sobrarien. Veig que Sant Zenon cau en dissabte i la festa laboral l'han passat al dilluns. Està bé perquè serà un dilluns per descansar, de lleure, per fer una escapada a la platja perquè veig que no hi ha res de bo que tingui ni la més mínima referència de festa major i de Sant Zenon. No em queixo ni parlo disgustat, simplement constato uns fets. És així i no se'n parli més.

Fa uns dies que arrossego una mandra important. Tinc mandra de tenir mandra i, és clar, en aquestes condicions no puc ni disgustar-me perquè tinc el meu pensament emmandrit de mala manera. El cervell el tinc clausurat, no em funciona.

Ara mateix estic improvisant aquest escrit i no sé ben bé què caram haig d'explicar i, sobretot, no tinc ni idea de com acabarà. Sóc de l'opinió que a l'estiu, aquests dos mesos de calor asfixiant, s'hauria de fer un parèntesi al calendari de cada dia. Hauríem de sobreviure subvencionats. La Merkel, la mandamàs d'Alemanya i, doncs, d'Europa sencera, ens voldria fer treballar més i es veu capaç de robar-nos dies de vacances. Qui la va parir! Quins pebrots! Que vingui ella i s'instal·li en aquest nostre paisatge, que aguanti la nostra climatologia i a veure què fa. Nosaltres, els europeus del sud, hauríem de tenir butlla durant els mesos de juliol i agost. No diuen que Spain is diferent, doncs demostrem-ho. Ningú no ha escollit el lloc de naixença i si la nostra geografia ens regala aquestes condicions climatològiques fortes i ens juga la mala passada estiuenca, doncs haurem de viure de la generositat dels del nord, dels nostres germans de l'Europa de dalt.

Em miro la portada de l'Agenda i em trobo l'alcalde mudat, encorbatat i fet un pinxo al balcó de l'Ajuntament, abaix, a la plaça, algun regidor a l'oposició fent el comentari i esquitxant de política l'espai. I, segurament, em demanareu a què ve ara que ens descriguis aquesta portada de la revista? Doncs, certament no té ni cap ni peus, però, en tot cas, sembla que la primera autoritat municipal ens anunciï i inviti a participar d'aquest Sant Zenon gloriós que tenim a tocar. Visca la festa major, malgrat que estigui feta amb una sabata i una espardenya. Una festa major feta cuita-corrents, de compromís, per salvar els mobles, i encara gràcies. Si no hi ha calés a la caixa no es poden fer miracles. I l'Estanis, que és un sant baró, no és miraculós...encara.