Llum!

” Cratx!”.

” Quin fàstic, per favor…..”, penso cada vegada que sento aquest soroll, que en són bastantes si sóc a la cuina per la nit. Fa un parell de setmanes vam anar a passar uns dies a la casa d’Arenys de Munt. Feia deu anys que ningú hi vivia, estava molt deixada i abandonada, el jardí totalment asilvestrat. Tot plegat ha estat el paradís pels mosquits. El primer dia em van menjar viva, per tant vam decidir, temporalment posar un d’aquests artefactes tan horrorosos que fan llum, els mosquits quan s’hi acosten moren fregits al instant fent el ” Cratx!” tan fastigós. L’altre dia observava com volen atrets per la llum, hi donen un parell de voltes amb curiositat fins que la font de la seva atracció també ho és de la seva mort.

” Com nosaltres...”, vaig pensar, ” com nosaltres….no sóm tant diferents d’ aquest mosquits tant tontos que van directes a la seva propia mort“. Sovint ens atrauen “llums” que ens fascinen i enlluernen de tal manera que ens anul.len la capacitat de discernir i ens fan caure en la més total de les inconsciències. Feines, relacions, dependències, lligams... Pensem que tot el que fa llum és bó i adequat, és més ens pensem que és la millor de les sorts, per tant hi volem fascinants “ ja ho he trobat..…” ens diem. Ignorem que el que hem trobat és la mort d’algun aspecte vital de la nostra ànima, emocions, dignitat i amor propi. Quan despertem de la fascinació, estabornits i amb alguna part de la nostra ànima fregida, ens en adonem que la única llum que ens nodreix és la que nosaltres mateixos portem a dins. Paradoxalment només la podem veure si tanquem els ulls i ens endinsem a través de la foscor i el silenci.

I tu, per quina llum et sents atret?