4th July. 235 anys

[...]
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Avui fa 235 anys d’aquell 4 de juliol del 1776. Avui és l’Independence Day. Explica Amadeu Cuito, a Memòries d'un somni, que encara avui recorda el dia de principis de la dècada dels 60 del segle passat que acabava de lliurar les fitxes revisades dels cilindres de l’última fosa al seu metal·lurgista en cap quan entrà el president de l’empresa on treballava, la Mackintosh d’Ohio. En veure la seva taula buida,li va demanar què estava fent i que,quan li contestà que tot just havia acabat la feina que li havia demanat el seu cap immediat, el president va allargar el braç fins al prestatge on eren els llibres de metal·lúrgia i en deixà anar un damunt la taula tot dient-li amb un somriure: Aquí la feina no s’acaba mai. ¿D’acord?
www.miquelcolomer.cat