Sóc escolapina

Avui passava pel carrer i en Quico m'ha dit
- Què noia, ja has acabat?
- Sí, Quico, i quines ganes tenia.
- Què fa la mare?
- Molt bé Quico, ahir es va comprar un vestit per acompanyar-me a prendre orxata. I els avis molt bé.
- Doncs després passa per casa que et donaré vi i una ampolla de cava.
- Gràcies Quico! em servirà pel sopar que vull fer al balcó, que l'hem reformat i hi hem col·locat una tauleta per estar fresquets tots dos.

Avanço uns metres més enllà i em trobo l'Isidre i la Maria, amb en Jofre i la Bruna.
- Hola Míriam! com t'ha anat?
- Buf, molt cansat. Amb una mica de sort encara en grataré un 5 just, però ja m'estarà bé.
I en Jofre i la Bruna m'han fet una mà de petons i abraçades...

Unes passes més i em trobo la Chelo.
- Nena que avui t'he posat una espelma perquè et donés molta sort.
- Gràcies Chelo!!! Que Santa Paula et beneeixi.

Unes portes més i la Maite.
- Hem de fer un sopar per Sant Zenon per celebrar que has acabat i així inaugurem l'estiu.
- Vale!! Nosaltres portem el vi i les postres, va bé?
- Perfecte!
- Doncs va quedem per fer el cafè al terrat d'aquí cinc minuts i m'ho expliques tot. (i de fons se sent la Laia que canta una de les seves cançons).

Una mica més enllà, vaig a saludar els meus amics italians, els nous amos del Portal:
-Ciao Michelangelo, che fai?
- Guardo un po la strada, e tu?
- Sono finita e libera dal lavoro!! Domani faremò lo scambio tu mi parli il catalano e io ti parlo l'italiano, va bene?
- Benissimo, che carina! E ti devo fare un capuccino, ti piace?
- Mi piacerá moltissimo, grazie!

La Maria de davant meu em crida des de la finestra:
-Niña que te he hecho boquerones en vinagre, porque hice para mi hija pero te he guardado unos poquitos.
- Oi que bien! así ya tenemos para el vermut. Gracias Maria. Me tienes que explicar como hacerlos, eh?
- (i mentre baixa i frega l'escala) Pues nada los abro, los guardo en vinagre y luego le añado el ajo y el perejil. Y no le pongo mucho porque nosotros no podemos abusar.

De debò que tot plegat no m'ho invento. Això passa dia sí i dia també al carrer de les Escolàpies. Em sento ben orgullosa de ser una escolapina. La Maria i l'Isidre mentre fèiem el dinar de la festa del carrer em deien "vivim en el carrer més collonut del món". És senzill, però sí, és així, vivim en el millor carrer del món.