Vida abans de la mort

” Eulàlia, què és morir?”, no és una pregunta que la gent faci habitualment, així com així, com qui no vol la cosa. Més aviat és una pregunta que un evita pronunciar amb veu alta, com tot allò que tingui relació amb la paraula mort, ” quin yu yu, calla…”, m’han dit un munt de vegades. Jo em considero molt afortunada perque aquesta pregunta me la va fer la meva germana Mireia. Unes hores abans de morir, després d’acomiadar-se de tots va voler quedar-se amb mi, soles a la habitació, em va mirar i patapam! Em va preguntar, ” Què és morir?”. Podria allargar-me sobre tot el que vam parlar, però ara no toca.

Sovint he pensat que ella va morir amb la meva resposta sobre el morir i no la seva, he pecat d’arrogància. A ella no li feia falta saber cap resposta. Estic convençuda que la Mireia em va fer un regal amb aquesta pregunta. Les persones abans de morir són molt savies i saben tot el que han de saber, la Mireia fent ús d’aquesta saviesa em va fer aquesta pregunta conscient que no pararia fins a trobar una resposta. ” Què és morir?”, hi ha dies que es fa molt insistent i desafiant, d’altres m’apareix en somnis o algú em diu alguna cosa que inevitablement em porta a una nova resposta. Me la faig quan tinc pors, dubtes, confusió, quan no sé qui sóc i quan em trobo de nou. Tot preguntant-me això, i de forma molt subtil estic aprenent a viure, perquè viure també és morir cada dia una mica. Aprendre a viure significa aprendre a morir, fer-ho amb coratge, honestedat, integritat, amor i una gran dosi de fe. La Mireia abans de creuar el llindar em va deixar un llegat en forma de pregunta perque recordés com viure desde l’ànima, desde el cor que és de la única forma que un pot dir ” Realment he viscut”, just abans de morir.

I tú, creus que hi ha vida abans de la mort?