Avara? no, altruista

L'atzavara (Agave americana)és una planta originària de Mèxic, que d'allà ha estat cultivada a tot arreu. Tot i no ser-ne originària al Maresme ha esdevingut una espècie molt comuna, sobretot aprop del litoral, on juntament amb les figues de moro, colonitza les penyes. És tant popular que fins i tot ha donat el nom a una revista científica de la comarca (per cert us recomano http://www.scn-mm.cat/atzavara/).

Té un cicle de vida llarg, de fins 25 anys i al final d'aquest floreix i mor. Per fer-ho inverteix tota l'energia de la planta i en el procés. D'aquest fet li val la poesia:

"L'atzavara
és tan avara,
que no se'n recorda de florir
fins l'hora de morir."

Aquest atribut humà que se li dóna a l'atzavara té en realitat una explicació botànica. El que fa la planta és invertir el màxim que pot en la seva floració i posterior fructificació, és a dir ho dóna tot a la seva descendència. Per tant el que per "nosaltres" és "avarícia", és en realitat altruisme. No és un fet rar en el món vegetal, doncs això mateix fa el bambú, mor un cop floreix, ara ho fa cada 120 anys enlloc dels 25 de l'atzavara.

Ara l'atzavara duranat el seu llarg cicle vital és capaç de reproduir-se asexualment fent propàguls (és a dir plantes petites).

Té moltes aplicacions la planta, ara a Mèxic per destil·lació dels sucs fermentats de la planta (pulque) s'obté el mescal, que en general és el nom que reben els destil·lats d'extractes fermentats d'agavàcia, exceptuant el tequila, que és un destil·lat amb denominació d'origen d'un àrea concreta, fet a partir de l'espècie Agave tequilana.

Hi ha moltíssimes varietats de atzavara de mida i color, però els més extesos a la comarca són dues la americana i la marginata. La primera és d'un color verd gris i la segona de verd fosc amb unes característiques ratlles grogues al marge de la fulla.

A partir d'ara quan veieu atzavares recordeu la poesia, però penseu que la planta està molt lluny de l'avarícia...