Vigileu, sóc perillós/osa... Segur que no us agradaré

A la natura hi ha moltes estratègies de supervivència, i de defensa. Algunes són actives, com fugir, atacar, picar, mossegar... etc i d'altres són passives, com la cripsi, passar inadvertit (cas ja comentat en aquest apunt).

Alguns sistemes de defensa químics, tant passius (ser tòxic), com actius (picar), estan reforçats per senyals ben visibles. De que serveix tenir un gust desagradable, si el possible depredador ha de matar a la presa cada cop per aprendre que té mal gust? Per tant moltes espècies de grups diferents adopten la mateixa estratègia, contraria a la cripsi, l'aposematisme.

l'Aposematisme és un fenomen en que alguns animals adopten senyals molt llampants als sentits, olfactius o visuals. Serveix per reforçar la mala experiència del depredador i que aprengui més ràpid el que és tòxic o no. Aquesta coloració és freqüent en animals verinosos i tòxics.

Aquí us presento només tres exemples dels molts que podríem trobar, la salamandra (Salamandra salamandra), amfibi tòxic de gust desagradable, la vespa (Polistes gallicus) insecte que com tothom sap pica i ho fa fort i la xinxa (Eurydema ornatum) insecte que no he provat, però segur que té un gust molt desagradable. Una combinació molt típica és el groc amb el negre, o vermell i negre, combinació de colors molt evident a la natura.

Aquesta coloració... no us recorda alguna cosa? Els taxis de Barcelona i d'altres ciutats tenen coloracions contrastades per destacar respecte els altres, seran perillosos?