Corre, salta, balla !

” Laia, vols estar-te quie…….”, no vaig acabar la frase però la Laia la va entendre i va parar de cop. Estavem a la cuina xerrant, els meus cinc fills i jo. Imagina’t el soroll. Els estimo amb bogeria i admeto públicament que sovint m’atabalen. La Laia és la quarta, petitona, prima, viva com una mala cosa i no para de moure’s i xerrar. En aquell moment estava intentant escoltar a la Mar, dic intentant perquè la meva atenció anava cap a la Laia que semblava que tingués una molla als peus mentre pentinava a la seva germana. La Mar xerrant com si res, els seus cabells voleiant d’aquí a allà i la Laia movent-se com si li hagués entrat un regiment de formigues als pantalons. Just aquí vaig dir, ” Laia, vols estar-te quie….”. No vaig acabar la frase perque en mil.lèssimes de segons un pensament afortunat em va fer callar. ” Però que dius? Si el que ha de fer la Laia és moure’s, el seu cos li demana moviment doncs que es mogui……. però m’està atabalant……“, ” Mira Laia, m’encanta que saltis, ballis, xerris, cantis, xiulis i pentinis a la Mar tot alhora……però ara mateix m’atabala, si vols moure’t i saltar, ¿per què no vas a la habitació per exemple?”. La Laia em va mirar amb els seus ulls vivissims i es va posar a riure.

Aquest cop vaig salvar la situació. ¿ Quantes vegades diem als nostres fills, ” no corris, calla, no et moguis, no cridis, no riguis, no ploris….”?, ¿ Quantes vegades ho hem sentit de petits? Els nens tenen energia il.limitada, el cos i la ment oberts, i el cor joganer. Mica en mica aprenen que correr, cantar, xiular, saltar, ballar, cridar, riure, plorar……és dolent. “ Si la mama no vol que canti…. cantar està malamanent“, pensen. I és clar si han d’escollir entre l’amor de la mama o cantar, la elecció és òbvia. I ara de grans ¿ com tenim el cos, la ment i el cor? Cossos, ments i cors encongits i tancats. El repte és recordar que un dia vam ser nens, que el nen segueix viu i vol expressar-se.

I tú, ¿ com ho fas per donar vida al nen/a que portes dins ?