" No se justifique "

” Què vol dir no se justifique?”, tenia 11 anys quan li vaig preguntar això a la meva mare abans d’anar al col.legi. No se justifique, ho sentia a classe un munt de vegades. El Sr. Ibáñez ho deia en tot moment: “ No he hecho los deberes porque….no se justifique!….. No he estudiado mucho porque….no se justifique!…. Es que no he podido…. No se justifique!”. Malgrat sentir-ho tant no en tenia ni idea del que significava, ” No se justifique, vol dir que no donis excuses barates, si no has fet els deures o no has estudiat no té excusa, és perque no has volgut i has preferit fer una altra cosa, això vol dir!”, em va aclarir la meva mare. ” Aaaahhh….amb el Sr. Ibáñez no tinc escapatoria…..”, vaig pensar. A dia d’avui no em preguntis quin és el pic més alt d’Espanya, o els afluents de l’Ebre ni em demanis que posi els accents correctament, tot això és secundari comparat amb la lliçó magistral que el Sr. Ibáñez amb va donar amb el seu no se justifique. Amb 11 anys vaig aprendre que si no havia fet els deures, honestament era perque en realitat m’havia encantat jugant o mirant la tele, si no em sabia l’examen senzillament era perque no havia fumut brot.

Me n’adono que ens mentim més que pensem, i aquesta falta de sinceritat amb nosaltres mateixos ens empobreix, en treu poder personal i llibertat. ” És que no tinc temps… “, aquest és el top ten de les excuses, ho diem i ens quedem tan amples. Si fossim honestos i tinguessim el coratge i la humilitat d’anar més a fons ens adonariem que en realitat constantment estem escollin i fent ús d’aquesta llibertat d’elecció decidim i actuem, sense excuses. Cada vegada que se m’escapa un ” és que….no ho he fet perque…..”, salta la veu del Sr. Ibáñez ” No se justifique!”, com si fos el Pepito Grillo, m’acorrala i em confronta amb la meva veritat i em fa prendre consciència que sempre i en tot moment tinc llibertat d’escollir i actuar. Estic sincerament agraïda al Sr. Ibáñez perque amb el seu no se justifique em va sembrar la llavor de viure sense excuses que és la única forma que conec de viure desde la responsabilitat i la llibertat.

I tu, quina excusa tens?