Roma

A Roma hi dediquem tres dies. N'hi ha per passar-s'hi un parell de mesos, però no és una ciutat especialment preparada per els nens, per tant decidim dedicar-hi unes 8 o 9 hores diàries.

A finals de juny a Roma ja hi fa una calor de mil dimonis. S'ha d'anar ben protegit del sol i amb roba ben fresca. En els llocs més turístics s'acostuma veure japoneses, a l'estil Carrie Bratshow talons inclosos, amb ombrel·les per protegir-se del calor. No és la indumentària més adequada per veure Roma. Jo recomano, sobretot un calçat còmode. Passar set no és un problema hi ha fonts d'aigua molt fresca i per cert molt bona per tot arreu, si omplim una ampolleta en una font, no ens la hem acabada que ja en trobem una altra.

L'últim diumenge de cada mes, els museus vaticans i la capella Sixtina són gratuïts. Aprofitant-ho el primer dia ens dirigim al Vaticà. En Fulvio ens recomana de ser-hi abans de les 8 del matí per evitar les cues.

A les 7 del matí ja estem a l'estació de trens de Cesano. Aquesta línia no acaba a Termini, però ja ens va prou bé ja que te parada a Sant Pere. El transport públic és força barat 3 persones a Roma son 9 euros, com que no passa el revisor no piques el bitllet i et dura per tota l'estada. El metro i el bus ja és una altra cosa, però hi ha un bitllet d'un dia sense límit de viatges per 4 euros per persona.

Abans de les 8 arribem a Roma i ens dirigim al vaticà. Als museus vaticans ja hi ha una cua de més d'un quilòmetre i de 2 hores d'espera. Amb dos marrecs es impensable fer-la.

Desistim de veure la Capella Sixtina i entrem a la Basílica de Sant Pere per la plaça homònima. Aquí encara no hi ha cua. No la descriuré per que segur que l'heu vista en foto mil vegades, però no em deixo de dir que en el centre de la plaça et sents com una formigueta. Les columnes sembla que et vulguin abraçar.

A la porta de la Basílica ens espera un membre impassible de la guàrdia Suïssa. Ens hi endinsem, ens beneïm i comencem a passejar per la Basílica buscant totes les coses que ens surten a la guia. No fa falta que t'hi esforcis massa, només cal anar on son els demès turistes.

Fora dels circuits, encara pots trobar tranquil·litat a Sant Pere, sortint de la Basílica, a ma esquerre trobem les escales que pugen a la cúpula, per 7 euros et pugen un tram en ascensor i per 5 has de pujar tu les escales. Agafem l'ascensor i ens estalviem unes 200 escales i encara en queden 300. Un tram de la pujada el fas per l'interior de la cúpula. És de les coses més maques que mai he vist. Una de les coses que més m'agrada de les esglésies son els sostres, rar però cert. Les escales van pujant i es van corbant amb la forma de la cúpula, és una sensació estranya i acabes una mica marejat.

Un cop a dalt les vistes sobre la plaça son impressionants, nosaltres en aquell moment ens fem una idea de la immensitat de Roma, realment val la pena pujar-hi i la canalla ho gaudeix també.

Ja sortint, veiem que la cua per entrar a Sant Pere ja arriba a fora la plaça. Ens han passat gairebé 3 hores i no ens n'hem adonat.

Baixem per la Via de la Consilliazione fins a trobar el riu Tiber. Tota aquesta avinguda i la voreja el Tiber estan plenes de paradetes de records, de pizza al taglio, de gelats, de rosaris... També hi ha botigues de roba per membres de l'església tant femenins com masculins. Aquí els vesteixen de dalt a baix des dels mitjons fins als barrets.

La nostra intenció és arribar a l'hora de dinar a villa Borghese passant per l'Ara Pacis i la plaça del Popolo.

Travessem el Tiber per davant del Castel Sant'Angelo, també conegut com el Mausoleu de l'Emperador Adrià. Ha anat tenint diferents usos fins a l'actualitat. El castell està coronat per un àngel que sembla cobrar vida i en travessar el pont en trobes a banda i banda. És un altre lloc per començar a omplir la targeta de la càmera.

No lluny d'aquí ens trobem com de casualitat amb l'Ara Pacis confinat dins d'un museu, ens entretenim jugant amb les fonts que hi ha a l'exterior i ens remullem tot el que podem, son les 12 del migdia i fa un sol de justícia.

El principal encant de la plaça del Popolo son les esglésies bessones, però la que no és pot deixar de visitar és la de Santa Maria del Popolo a l'altra banda de la plaça, aquí hi podem trobar obres de Carabaggio i de Rafael. Al centre de la plaça hi trobem un obelisc de Ramses II, portat a per els Romans des d'Egipte per guarnir el Circ Màxim. Al peu de l'Obelisc hi trobem 4 fonts amb 4 lleons. Aquí em comenten que les fonts de Roma brollem constantment i que l'aigua no és recirculada, per tant és podria veure aigua de qualsevol font ornamental que trobem a Roma.

Des de la Plaça del Popolo pugem per unes escaletes que arriben a Villa Borghese. Aquí fem la nostra parada per dinar. Pizza al Taglio, o sigui un tall de pizza sota el primer pi que trobem. Villa Borguesse és un parc immens, hi ha un zoo, un llac, la Galeria Borguesse i s'hi lloguen tota mena de bicicletes. Un altre consell, no llogar-la, al primer moment sembla un parc pla, però en realitat està ple de pujades i baixades.

En acabada l'estada al parc l'abandonem per les escales de Piaza Spagna, anomenada així per l'ambaixada espanyola. En mig de la plaça hi trobem la Fontana della Barcaccia una obra barroca de Bernini abarrotada de turistes.

Ja en tenim prou i anem a la estació a buscar el tren que ens portarà fins a Cesano. Tenim butllofes als peus i encara ens queda molta Roma per recórrer.

El transport públic d'Itàlia no és car però tampoc és fiable i volem assegurar-nos arribar a casa a una hora raonable.