Callar i mirar-nos

Solemnes Completes, com cada any, la vigília del sant patró. Honor i Glòria a sant Zenon! Content de trobar-hi persones que no m’esperava trobar. Vaig fugir, en acabat, cap a racons de soledat empès per la impressionant manifestació de mal gust i de falta de respecte de la xusma apilada a la porta de la parròquia. Vergonya i escàndol. I desordre, el gran enemic de la llibertat. Els agrada, es veu, l’himne en honor del patró i deu ser per aquesta raó que li lleven tota dignitat. No sé si són dels indignats. El que sí que es veu és que són indignes. I el problema, a més, és que el diàleg no és possible perquè la xusma és xusma i, per tant, ni pensa ni raona. Despersonificació i anonimat enmig d’un gran embalum infrahumà i premental. I la cridòria mofant-se del batlle escollit pel poble. ¿Què s'han cregut? Tants i tants diners llençats a les escombraries de la seva educació i formació. Déu no és pas lluny i és, segurament, el que tenim més a prop. Ells no ho saben, però. N’hi ha alguns que diuen ser agnòstics, pobrets; d’altres es confessen directament ateus i contraris a Roma. Bé. Sobta, tanmateix, que siguin més o menys "multicultis", aquesta gran carrincloneria, i que ara no els importi donar suport a una nova mesquita tot i que no saben àrab i que ignoren que l’imam és pagat directament per l’Aràbia Saudí, amb tot el que això significa. No, de cap manera. I tant de bo aprenguéssim tots, xusma inclosa, a callar i a mirar-nos, frisosos de no ser, mai més, un fragment de munió.
www.miquelcolomer.cat