Algú va obrir les portes de l'església per a tothom

Quan vaig venir a viure a Arenys em vaig trobar amb unes festes fetes per a uns quants. Corria l'any 1978 i Sant Zenon es celebrava a un envelat al que s'hi podia accedir després de pagar una entrada. Es feien les completes i el cant de l'himne i això estava pràcticament reservat per a la gent “important”. La traca i els focs eren per a tothom, tothom en gaudia. Poc a poc es va reivindicar la “Revetlla popular” i l'envelat va quedar per a qui volgués vestir les seves millors gales i llogar una llotja per lluir-les, la resta de mortals podíem anar a una revetlla, el dia del sant patró, amb orquestres més o menys bones, sense cap despesa econòmica.

Uns anys més tard es va voler entrar també a les celebracions més “formals”. Tothom té dret a lloar al patró del poble, no cal portar corbata o sabates de taló, cal sentir la festa, sentir el poble. Un personatge, per a mi més persona que personatge, va obrir, ara fa una vintena d'anys, les portes grans de l'església per a que tothom que volgués pogués entrar a cantar l'himne. Cantar juntament la gent de corbata amb els de samarreta, les de sabates de taló amb les de les espardenyes i faldilles fins al terra, i perquè no, els de missa amb els que no hi anàvem mai. No va ser del tot fàcil, els primers anys va haver-hi gent que no va entendre que Sant Zenon és de tots i entre tots s'ha de fer la seva festa.

Hi ha gent jove a Arenys que sempre ho han viscut així, que sempre han trobat les portes grans de l'església obertes i potser, per això, no ho valoren de la mateixa manera que jo i molts d'altres. Cantar l'himne intentant arribar al só agut de l'”Honor i Glòria a Sant Zenon”. Cantar-lo dues, tres, quatre vegades, les que calguin. Cantar-lo sense haver de ser creient i/o practicant de la religió catòlica. Cantar-lo vestit amb la roba de diari... Cantar l'himne perquè sents la festa, sents el poble, perquè sents Sant Zenon com una cosa teva, és un “luxe” que fins fa uns anys no ens podíem permetre tots els arenyencs i m'agradaria, que això ho tinguessin en compte aquests quatre -segur que són pocs però fan molt de soroll- que van a cridar xorrades el dia 8 de juliol. I dic xorrades perquè sí. És clar, pot no agradar-te l'alcalde que ha triat la majoria o que ha sigut el més votat, però no crec que el moment de cantar l'himne sigui el més adient per demostrar-ho. Per què no van cridar mentre feien la traca? o a la platja mentre feien els focs?

Jo crec que no té sentit criticar algú que és alcalde des de fa un mes, en tot cas esperem i quan es comencin a veure els resultats de la seva feina en parlem. També crec que si vols criticar a l'alcalde i tens arguments per fer-ho, la manera no és cridar “boti, boti, boti, pastisser qui no boti”, més aviat això sembla una falta d'arguments i d'altres coses. Per acabar, sé que el lloc de fer una crítica a un polític no és un acte multitudinari que pertany a tot el poble, a tot el que vulgui celebrar Arenys.

Jo, fa un parell d'anys que no vaig a cantar el dia 8 de juliol però l'any vinent ho faré perquè no vull que això que va aconseguir la gent d'Arenys, es perdi per culpa de quatre sorollosos impresentables. Pep, espero que t'ho repensis i continuïs obrint-nos les portes de l'església a tants i tants fidels infidels devots per un dia.

“Honor i Glòria a Sant Zenon”, patró d'Arenys tinguem l'alcalde que tinguem.

rosapa :)