Qüestió de talent.

” Mireia com és que has fet el “bordo per terra” avui?”, la meva germana que no tenia més de deu anys, i mirava els meus pares amb els seus ulls negrissims que deien, ” Què és un “bordu”, jo només he fet la regata i prou”. Quan erem petites tant ella com jo vam començar a navegar a vela al port d’Arenys de Mar, jo m’ho passava bé, anava a divertir-me, en canvi la Mireia sempre guanyava. Encara que feia patir una mica a tothom qui la seguia desde les “zodiacs”. ” Però què fa la Mireia? …Està caient massa! … Però on va? … S’ha quedat sola….Ostres, ostres, quina cenyida, quina canya els està fotent… Sembla que voli, com s’ho fa?…Aquesta nena té un nas especial…”. I és cert, la Mireia semblava que havia nascut al mar, tenia un instint natural per endevinar vents, corrents, rolades, sempre encertava el rumb,però mai t’ho podia explicar racionalment, ” No en tinc ni idea del què he fet, simplement ho he fet….“. La seva vida era el mar, s’hi trobava com a casa, va fer dues Olimpiades, va guanyar mundials, europeus i trofeus internacionals. La Mireia sabia quin era el seu talent, va viure per ell, el va fer crèixer, el va gaudir i el va passejar per tot el món.

Estic convençuda que tots tenim el nostre talent o talents que de forma natural ens acompanyen desde el dia que vam nèixer. Hi ha coses que fem amb una fluïdesa sorprenent, com si ho haguessim fet tota la vida, sense que ningú ens ho hagi ensenyat. Cadascú en te el seu, ” Jo sóc un artista a la cuina… sé escoltar… canto com els àngels… tinc un art especial per a fer massatges… sé les coses de la terra… dibuixo… m’entenc millor amb els animals que amb les persones…sóc un gran comunicador….”. Sempre he pensat que sóm més que simples mortals que venim a la terra per nèixer, reproduir-nos, alimentar-nos, dormir i morir. M’entussiasma saber que sóm Essers espirituals amb una experiència humana i que cadascun de nosaltres té el seu propi destí, missió i talent per a recordar, fer crèixer i compartir.

I tú, saps quin és el teu talent? Què és allò que et surt molt bé i mai ningú t’ho ha ensenyat?