Què tal?

” Bon dia Jaume, com estàs?”, li dic al meu fill petit quan entra a la cuina. Sembla content i somriu, ensenya aquestes dents enormes que li han sortit i que li dibuixen una expressió tan simpàtica a la cara. ” Estic bé!”, em diu pujant les espatlles fins a les orelles i amb un somriure encara més gran. ” Què vol dir bé?”, li torno a preguntar, ” Doncs bé….jejejejeje…”, em contesta rient per sota el nas. I jo que no em conformo amb un bé el torno a punxar, ” Però què és bé?”. Es queda pensatiu, obre molt els ulls sense esborar els somriure d’orella a orella, sembla que busqui alguna cosa al sostre amb la mirada, tot d’una es posa a riure, obre els braços tant com pot i em diu convençut, ” Estic feliç!”, jo també ric i em fa una abraçada d’òs. En Jaume és la pera, és la felicitat i l’amor en persona.

Ens pregunten, ” Què tal , com estàs?“, i contestem sense ni tan sols pensar el que diem, les respostes no són molt variades i oscil.len entre ” Bé….nafent…natirant… no em puc queixar…”. Les nostres emocions tenen una gamma de colors molt extensa, entre el bé i el malament hi caben ínfinites possibilitats. En la mesura que sóm capaços de posar nom a la emoció que sentim la nostra experiència es fa més viva, més intensa. Les emocions són la nostra brúixola interna, la nostra guia per saber si actuem desde el cor o la ment, desde l’amor o la por. Les emocions ens donen la informació que necessitem per moure’ns pel món, per saber si estem en línia amb el nostre Nord o ens en estem allunyant. El bé i el malament ens donen, doncs una informació molt pobre sobre el nostre variat paisatge interior. Tampoc dic que anem obrint les entranyes al primer que passa fent una exposició exhaustiva del nostre estat emocional, no es tracta d’això. En tot cas, aturem-nos de tant en tant per preguntar-nos desde el cor, ” Què tal com estàs avui”, respirem serenament i ens deixem sentir la resposta desde la nostra honestedad emocional.

I tu, què tal , com estás?