Hagués volgut recordar...

" Guadalete…. Sella….Foix…..Pisuerga…..Segura…..Tajo…..Buuufffffff", recitava en Jaume, el meu fill, el sentia desde la cuina. "Duero….Noguera Ribargorçana….Miño…Sil…..quina merda….". En això últim jo també hi estava d'acord, però no li ho podia dir. " Com ho portes Jaume?", " Fatal, els de Catalunya encara els puc situar al mapa, els d'Espanya no me 'ls puc aprendre de memòria ni dibuixar al mapa….". " Doncs a mi ni que em matessin seria capaç de situar-los al mapa….tret de l'Ebre…", això només ho vaig pensar. Quan sento als meus fills recitar els rius o les muntanyes, recordant el dia en que va neixer Cervantes o Lope de Vega és com si em transportés trenta anys enrera. La veritat és que no recordo res de res del que em van fer estudiar, no sé on està el Sistema Penibético, ni quants viatges va fer Colom, ni la data de la batalla de Waterloo ni del Tractat de Tordesillas….. i no m'importa, si ara en tingués curiositat, ho busco al Wikipèdia i llestos!

En canvi m'hagués resultat molt útil que "els meus grans" a casa i a la escola m'haguessin ajudat a recordar que jo era una nena meravellosa, que tenia el permís per a descobrir quins eren els meus talents i desenvolupar-los, que era poderosa més enllà de tota mesura, que no cal guanyar-se la vida amb esforç perque la vida ja la tenim guanyada, que busqui quin és el meu somni i camini cap a ell amb decisio i alegria, que no es necessari dedicar tota la vida a la mateixa feina, que és possible canviar quan sents la crida dintre teu. M'hagués resultat tremendament molt útil recordar que tinc veu interior i de quina manera s'escolta, que s'ha de seguir perque és la meva guia i mai falla. També m'hagués encantat recordar que tots sóm Éssers únics, dignes de respecte i amor incondional, que aquí a la Terra hi trobaré tot el que necessito i ho faré amb abundància, que n'hi ha per a tothom, que hi ha una Força que em cuida i està per a mi, que tots sóm el mateix batec i respirem el mateix aire. Que la vida és insegura perque canvia a cada instant, però això no vol dir que sigui hostil, que l'únic que és segur és la mort, i la puc mirar de cara, perque no és un final sino un canvi de missió.

I tantes altres coses que m'hagués encantat sentir i no vaig sentir, i ara em toca aprendre amb cada caiguda i remuntada.

I a tu, que t'hagués encantat recordar?