Curiositat + direcció

” L’Òscar fa pixar de riure, és un espectacle, no em canso de mirar-lo”, li vaig dir a en Borja mentre feiem la sobretaula sota la figuera. La Laura, la Gemma i la Eva que van venir de Barcelona a dinar a casa hi van estar totalment d’acord, l’Òscar va ser el protagonista de la jornada. A hores d’ara potser sents curiositat sobre aquest personatge tan atraient. És el nou membre de la nostra estranya familia, es va incorporar divendres, és un “mapache” o en català de veritat, òs rentador. Mentre dinavem teniem espectacle gratuït: s’enfila a la branca més alta de l’ametller, gairebé cau, mentre està penjat cap per avall d’un sol peu, amb una mà agafa ametlles, les frega per rentar-les, li cauen, de sobte una fulla crida la seva atenció, l’agafa, li cau, d’una branca de l’ametller passa directament a la figuera, es torna boig amb les figues, les vol totes i li cauen a terra una darrera l’altra, de sobte ho deixa tot i vol una galeta Maria, baixa pitant, però pel camí una corda crida la seva atenció, s’hi queda jugant per una mil.lèssima de segon perque passa una mosca que és encara més interessant, agafa la galeta, la rossega, li cau, va a buscar-la però la seva atenció es desvia cap a una sargantana, deixa la sargantana i agafa una ametlla que li torna a caure per que amb el peu vol agafar un branquilló, salta a la olivera, arrenca les olives, li cauen, no passa res, baixa, s’enfila a la tanca….. La seva curiositat el porta a voler-ho explorar tot alhora, no aprofundeix absolutament en res, tot li cau si és que no cau ell, no s’atura mai, s’enfila, corre, salta, rosega, és activitat constant, energia en estat pur, sense cap mena de direcció concreta.

En canvi observava a la Ori, la gosseta salsitxa, es va passar tot el dia caçant sargantanes a la rocalla. No s’hi va moure en tota la estona, aliena a tot el que passava al seu voltant, la seva atenció era total i absoluta a la tasca que s’havia proposat. La Ori és una experta caçadora, la seva vida té una sola direcció, caçar totes les sargantanes que trobi. És tanta la seva dèria que perseguint sargantanes s’ha escapat de casa un munt de vegades sense ni tan sols adonar-se’n. No li parlis de res més a la Ori més que de caçar sargantanes.

Jo vull empapar-me tant de l’Òscar com de l’Ori, però en la mesura justa. L’Òscar és la curiositat feta animal, i la curiositat és el motor de l’aprenentatge i del canvi, és la absència de por. La Ori és unidireccional i monotema, i aquesta virtud és el motor de la acció enfocada, de l’èxit i la excel.lència. La curiositat sense direcció és dispersió i superficialitat, inclús simple xafarderia, la direcció sense curiositat, dogmatisme i rigidesa mental.Òscar ho comença tot i no acaba res, l'Ori ho acaba tot perque només comença una sola cosa.

I tu, qué fas per a donar direcció a la teva curiositat i curiositat a la teva direcció?