Ser fèrtil

” Ja no puc més! Paro una estona”, vaig dir llençant l’aixada a terra. ” Quan porti el motocultor serà un momentet, ja ho veuràs. És molt dur cavar a pèl, jo me n’he fet farts”, em va dir en Borja. On ara hi tenim l’hort, hi havia hagut una pista de tenis, em sembla que hi va ser uns quinze anys, un cop hem tret el ciment i el formigó, imagina quina terra n’ha quedat. És una crosta durissima, tant és així que escup totes les llavors que hi sembrem. Cada dia anem cavant un tros i la barregem amb els fems fins que la terra es torna flonja, esponjosa i fèrtil. Ara quan miro l’hort hi noto la diferència, on la terra està cavada, remoguda i adobada hi creixen unes mates de tomaquets i unes carbasseres exuberants, en canvi on no vam cavar les mongeteres estaven raquítiques.

Sóm iguals a la terra, si tenim el cos, la ment i el cor erms, amagats sota una crosta dura i seca no s’hi pot sembrar res. Capes de cinisme que amaguen la rabia que a la vegada tapa la pena i aquesta la indiferència que cobreix el dolor , disfressa la alegria …. i així fins arribar a l’amor. Tots sóm amor, estem fets per a donar i rebre amor, malgrat una crosta dura i seca ens distorsioni la nostra essencia, la nostra veritat. Per a donar fruits necessitem cavar i fer-ho amb ganes i fins a trencar la crosta, remoure amb profunditat i posar-hi adob. Només així ens tornem suaus i flonjos per dins, fèrtils i apunt per a rebre les millors llavors, germinar i donar fruits. Quan el cos és fèrtil la rigidesa es transforma en flexibilitat, harmonia i equilibri. Quan la ment es suavitza la informació es transforma en conixement i intuïció. Quan el cor s’obre el dolor es transforma en compassió i amor.

I tu què fas per a tornar-te fèrtil?