La pel.lícula de la teva vida

" Nena, sembla que ens hagin criat pares diferents". Aquesta frase no tindria res en especial sino fos perque me la va dir la Mireia, la meva germana. Els dies abans de morir xerravem molt, conscients de que era la oportunitat que teniem de deixar-ho tot clar, acabat, net i transparent. " Te'n recordes?…." era la manera com començavem sempre. Recordavem anècdotes, bronques, vivències de quan erem nenes, i adolescents. Va ser llavors quan em va dir, " Nena, sembla que ens hagin criat pares diferents". Em va sobtar aquesta afirmació, ens va fer riure molt.

Hi penso sovint: els mateixos pares en circunstàncies compartides, donen com a resultat emocions, experiències i records diferents. Hi ha tantes realitats com ulls que se la miren. No es tracta tant del què vivim sino del com ho fem. Si en el què vivim no hi tenim cap llibertat en el com ho fem la tenim tota. I si el com ho vivim és el que dibuixa la nostra realitat interior, i en definitiva la nostra vida sencera, nosaltres i ningú més en sóm els creadors. Apassionant! Si mirem enrera i la pel.lícula de la nostra vida no ens agrada, tot el què hem de fer és canviar-ne el guió, a no ser que volguem ser víctimes de les nostres percepcions, és clar.

I tú, ¿ com vols que sigui el guió de la teva vida?