Llums i ombres

” Has vist aquestes tomaqueres? Semblen dues mates diferents… abans dels fems i després. Aquest hort ja comença a tirar, dona gust!”, ahir després de la pluja ens hi passejavem amb en Borja. Aquestes visites diaries a l’hort són un regal, un moment gairebé místic en el que aprenc tot el que necessito. ” El que sí a crescut són les males herbes!”, me’n faig un tip de arrancar-ne desde que hem cavat la terra i la hem adobat. Com més fèrtil, més fruits dóna l’hort, però també hi neixen més males herbes i hi venen més ocells a picotejar.

Precisament això és el que experimentem en el nostre pregrinar per la vida, quanta més llum i consciència hi posem, més ombres i fantasmes apareixen. En els meus despertars he sentit una gran alegria, com qui acaba de descobrir un gran tresor, ” Ja hi sóc, finalment!”, he après que això m’indica que estigui molt atenta, si hi ha llum hi ha ombra, si hi ha un tresor apareix un bandoler… El camí de la consciència és com la terra, si és àrida i seca no hi creix res, ni tan sols males herbes, en canvi quan caves, remous i ho fas amb profunditat, l’abones i es torna fèrtil, dóna bons fruits i també males herbes!

Com més brillant és la llum més fosca és la ombra.

I tu, què fas per encendre la llum i la ombra?