Renfe, Barcelona i jo (V)

Jo de gran vull treballar com a informadora accidental-estiuenca de Renfe.

Avui, primer dia del dispositiu ferroviari especial, la Renfe m'ha confirmat que no pensa canviar, ni per millorar ni per empitjorar.

Un any més han decidit fer 'millores' i obres a l'agost provocant que m'hagi de llevar més d'hora, que torni a veure turistes molt perduts i gent emprenyada amb tot i tothom.

Estació del Clot: un cop més dic que aquesta estació no està preparada per acollir el nombrós volum de trànsit de gent. Fa por...

Informadors/es: personatges que s'expressen NOMÉS en castellà o anglès, amb cara d'agobiats i amb ganes de pujar al primer tren per fugir d'allà. Personatges que utilitzen el megàfon per comunicar-se, o bé es comuniquen a crits per dir el que has de fer (com si fóssim un ramat, saps?).

Renfe: Ja no calen més paraules...tot queda en paper mullat i passo, passo molt.

Jo vull un megàfon i poder pujar als bancs (com han fet aquesta tarda) per guiar el meu ramat a pastar al millor prat. Vull un 'xaleco' taronja fluorescent per passejar-me riera amunt, riera avall. Començo a necessitar passar més hores al Clot per saber com organitzar malament una cosa o acte.

M'agradaria que, en temps de crisis, la Renfe no invertís el pressupost en fer unes obres que, jo penso, no són prioritàries.
Seria fantàstic que aquests dies el bitllet no valgués tants diners, fixeu-vos que no demano que sigui gratis, només un preu més just i baix.

Demà serà un nou dia i potser els informadors estaran afònics i no podran cridar, les piles dels megàfons s'hauran acabat i no en tindran de recanvi, les tanques s'hauran fos per la calor i els conductors dels trens seran puntuals.