Amb les mans obertes.
Enviat per eulalia el
" Quan era petita em van regalar un ocellet", m'explicava la Clara, una alumna, " la primera nit, mentre dormia el sentia com piulava molt fort. Me'l vaig ficar al llit amb mi per a que no se sentís sol. Volia donar-li molta escalfor i companyia. A l'endemà, quan em vaig despertar, l'ocellet estava mort, l'havia aixafat sense voler. Vaig aprendre la lliçó, creu-me".
L'amor és tan delicat com aquest ocell, té ales i necessita espai per a bellugar-les. Les mans són les finestres del cor, només en una mà oberta pot arribar -hi volant i quedar-s'hi, si tanquem massa el puny mor ofegat. L'amor és lliure, no posa condicions, s'alimenta de la confiança, la alegria, la serenitat la gratitud i la passió. L'amor no és un tinc ni un faig, l'amor és una experiència íntima de l'ànima.
I tu, com tens les mans, obertes o fetes un puny?
