Tots sóm Esglèsia.

” Que… què? “, vaig preguntar, no sé si per a sentir de nou el que en Francesc m’acabava de dir o per donar-me temps a mi mateixa per a respondre. ” El rector diu que podeu fer el concert a la Esglèsia però abans li agradaria saber si sou d’esglèsia o no”. Ja fa un mes d’aquesta conversa i una setmana desde que vam fer el concert de flautes amb la Gemma i l’Anna. He volgut deixar reposar tant els pensaments com les emocions, sóc de naturalesa explosiva i apassionada i això a vegades m’ha portat algun problema. Ara m’entreno a deixar reposar el foc, vull que il.lumini, escalfi i transformi, no que cremi i destrueixi perque sí. Els anys m’ha ensenyat que és més útil respondre a reaccionar, la resposta neix de la llibertat d’escollir, la reacció és esclava dels automatismes.

No sé si tant jo com les meves companyes de flauta i les més de cent persones que ens van escoltar són o no d’esglèsia segons el “mapa” del rector de la parròquia d'Arenys, però del que n’estic convençuda és que diumenge passat al concert entre tots vam fer Esglèsia. Aquesta paraula que tants problemes, conflictes i guerres ha portat, ve del greg Ekklesia, Ek, “fora de”, kaleo ” crida”, “cridar en fora”. En definitiva vol dir congregació de persones, assamblea i també invitació. Espiritualment significa que quan dos o més persones es reuneixen i a través d’aquesta trobada es crea una sintonia amb una Consciència Superior, Déu, Univers o diga-li com vulguis, això és Esglèsia! De fet ara estic escrivint amb la consciència de fer Esglèsia, i tu que em llegeixes, també fas Esglèsia. Hem esborrat les límits del temps i l’espai i estem connectats per un fil invisible molt poderós. Desde el meu “mapa”, tots sense excepció sóm gent d’Esglèsia , quan ens reunim amb els amics, ens emocionem mirant un nadó dormint, donem les gràcies, estimem, compartim el millor de nosaltres, ens entreguem… Quan sentim la connexió amb alguna cosa molt més gran i profunda que nosaltres mateixos, quan ens topem amb el misteri i per uns instants fugaços això ens commou més enllà de la raó.

I tu, com fas Esglèsia?