La saviesa dels Rials d'Arenys.

” Tira endavant, li toca a ell deixar-nos passar”, vaig dir a en Borja. ” Com n’estàs tan segura?”, em va preguntar. ” No ho sé…. ho sé i prou, és així…”. Aquesta conversa la vam tenir fa uns anys en un dels rials d’Arenys. Acostumen a ser molt estrets i només hi passa un cotxe a la vegada. Desde que puc recordar, sempre he circulat pels rials, amb els meus pares, amb la bici, la moto i amb el cotxe. Els qui portem anys circulant-hi es nota, sabem d’una forma intuitiva qui a de cedir el pas, qui ha de fer marxa enrera, qui s’ha de decantar, qui té la preferència… No fa falta que fem cap senyal, ni cal arribar a cap acord ni discussió, senzillament sabem el que hem de fer i ho fem, ens donem les gràcies amb un cop de cap i seguim el nostre camí. Així de fàcil i fluida és la circulació pels rials d’Arenys.

La comunicació a vegades es torna tan estreta com els rials d’Arenys, el que acostuma a ser de dues direccions de sobte es transforma en un camí d’una sola direcció. És just en aquest punt on comença el repte, ” qui té la raó? a qui li toca cedir? qui fa marxa enrera? qui es decanta per a deixar passar?”. És habitual, per no dir que és una llei que sempre es compleix, que tothom tenim la raó, cadascú de nosaltres tenim la nostra veritat, el nostre punt de vista tan legítim com el de l’altre. Què podem fer, doncs quan la comunicació només permet una sola via? Vull aplicar la saviesa dels rials en el meu dia a dia, saber quan parlar o callar, avançar o aturar-me, decantar-me o seguir endavant, perque en definitiva, als rials tothom hi acaba passant després d’un cop de cap silenciós en senyal d’agraïment.

I tu què fas quan la comunicació s’estreny?