" Merda m'ha robat!"

" Merda! Ja m'han robat!", em vaig dir mentre buscava el Iphone al cabàs i no el trobava. Acabava de passar un estona molt agradable a la parada dels Mas de la carn, sempre és un paler anar-hi i aixó que sóc vegetariana. Estava tan ficada en la conversa que no vaig donar importància a les empentes ni moviments del cabàs, " Deu ser la Ariadna....", vaig pensar, hi havia gent coneguda fent cua. Vaig tornar pitant a la parada " Heu vist algú més fent cua? M'han près el mòbil", vaig preguntar tota esverada. " Sí, sí, les de sempre, les hem fet fora perquè no paraven de donar empentes. Eren dues, ben vestides i una té una taca a la cara", em van dir en Joan i familia. Vaig sortir disparada a veure si les veia, no feia ni dos minuts de tot plegat, volia trobar-les i esbroncar-les amb tota la meva rabia, què s'havien cregut! " Curiós, fa un any defensaves a mort aquest tipus de persones i ara....", la realitat té tants aspectes, és tant variada, " ja t'està bé experimentar el que és ser víctima d'un furt...". Vaig començar a caminar Riera amunt amb el convenciment de que recuperaria el mòbil, " Anem a veure, Eulàlia, tampoc en fem un drama de tot plegat.... és un inconvenient, això si, una tocada d'ous ben grossa, però no és un drama...", em deia. De fet el meu Iphone em serveix per a treballar, hi tinc tota la música que poso a les classes i tallers, ademés és el meu rellotge, despertador, i mòdem... no tenir-lo era una bona tocada d'ous, sí senyor!

Em trobo un policia a l'alçada del Calisay i li explico el meu petit drama i em sorpren quan em diu que ja n'està al corrent, " Hem rebut la trucada d'un requirent...". Que és més, les han enxanpat al Capote, " Ostres... quin misteri...". Vaig cap a comissaria on m'espera el sergent i em diu que estan detingudes però que el mòbil no hi és, en fi.... mala sort... " Estoy convencido que són ellas, però ya sabes, sin pruebas...". I tant que ho sé, això és el que li explicava a la escola de Policia quan el vaig tenir d'alumne a Dret Constitucional.

En definitiva, no m'allargo més, el tema és que he recuperat el Iphone. Una trucada d'en Joan Avilés a les tres de la tarda em va alegrar el dia. El van trobar sota una palangana a la parada del peix, es veu que les dues noietes que me'l van prendre, expertes en la materia i per no deixar proves el van amagar amb la intenció de tornar-hi al cap d'una estona, cosa que no van poder fer perque estaven detingudes, i tot plegat, gràcies a la trucada d'en Joan, el pare de l'Ariadna que de forma dessinteressada va trucar als municipals mentre jo corria tota esverada per la Riera.

Totes les nostres accions produeixen el seu efecte en siguem o no conscients, a vegades pensem que hem de ser protagonistes de grans gestes, volem resultats immediats, tenim expectatives concretes que creen grans frustracions i confusió, volem el reconeixement, el copet a la esquena i això condiciona les nostres petites o grans aportacions, a vegades inclús no fem cap acció " total... de què servirà?". Me n'adono que tot, absolutament tot forma part d'aquest "tapís" que és la nostra existència. Ahir tot un plegat de petites accions, imprescindibles cadaescuna d'elles i que ara mateix seria massa llarg d'explicar en detall, va fer possible que jo ara pugui escriure i d'aquí a vint minuts donar una classe de ioga amb la música que tan m'agrada.

I tu, n'ets conscient de les teves accions?