Fòssils vivents, acròbates de l'aire, actors i actrius porno...

Per desgràcia l'estiu el relacionem amb els insectes molestos, mosques i mosquits, aquests darrers cada cop més freqüents i emprenyadors. Ara no penseu que tots són iguals, doncs a part de bonics hi ha insectes molt interessants i beneficiosos.

Aquest és el cas dels odonats (libèl·lules i espiadimonis) que podem observar a les hores de calor volant, fent còpules, baralles, caçant i fent la posta sobre basses i safareigs. Aquests grup d'insectes és caracterítza pel fet que tenen quatre ales grans i membranoses, que les poden tenir, quan descansen, en horitzontal (libèl·lules) o plegades cap enrere (espiadimonis).

És un dels grups d'insectes voladors més primitiu, doncs ja trobem fòssils dels seus avantpassats al Carbonífer, fa uns 300 milions d'anys, quan encara no hi havia ni els dinosaures. En alguns casos assolien mides enormes, com Meganeura monyi, amb 70 cm d’envergadura alar (us ho podeu imaginar?).

Els individus actuals són una mica més modestos i assoleixen, en el millor dels casos, 15 centímetres. En l'actualitat es coneixen unes 5500 espècies al món. La fauna de libèl·lules d'Europa és molt pobra si la comparem amb la d'altres zones. La raó d'aquest fet la podem trobar en els canvis geològics i climàtics que es van produir en aquest continent al llarg del Terciari i Quaternari, com ara les variacions del nivell del mar i els diversos períodes glacials. A Europa es coneixen unes 130 espècies, mentre que al Japó, posem per cas, se n'ha catalogat 210 espècies; més de 300 a Austràlia, i unes 420 a Amèrica del Nord. A Catalunya viuen 69 espècies, la
qual cosa representa aproximadament el 90% de les espècies de la Península Ibèrica i el 53% de les espècies europees.

Són animals depredadors que capturen les seves preses al vol. La seva larva és aquàtica, pel que han de fer la posta a basses i safareigs. El més interessant és el seu comportament sexual. El mascle, que sol tenir colors vius, patrulla un territori volant o espera en un punt elevat i visible per interceptar les femelles. I és aquí on ve el que mereix el títol del post: porno. Agafa l'esperma que li surt del final de l'abdomen, i el diposita a un espermatòfor a la base del seu tòrax. Quan troba una femella, la subjecta amb els apèndix del final de l'abdomen per la base del cap d'ella. Aquesta doblega el seu abdomen i recull l'esperma de l'espermatòfor que el mascle havia dipositat prèviament. Després farà la posta dins l'aigua.

Doncs ja ho veieu, cap Natxo Vidal d'Internet pot superar en acrobàcia sexual a les libèl·lules i espiadimonis, ja que a més fan tot això volant!!