¿ Qué es Dios ?
Enviat per eulalia el
"¿ Un zero? ¿ Saps què et dic? Que a teologia hi anirà la seva mare.... a la merda....", més o menys això és el que vaig pensar en saber la nota del meu primer examen de teologia. És clar que per arribar en aquest punt prèviament hi va haver tot un procés. Per raons que donarien per escriure un llibre sencer, vaig fer els meus tres primers anys de dret en una universitat privada de l'opus, encara que després del primer any, només hi estava matriculada, no anava a classe. En fi, segueixo, juntament amb les assignatures de dret feiem la assignatura de teologia. Mai oblidaré la entrada trionfal de mossén Lobato a l'aula, per poc m'agafa un patatús quan el vaig veure entrar amb la seva sotana fins els peus, negre com un escarabat, i amb un alçacoll blanc i emmidonat. Jo que havia anat a escoles progressites en les que el mossen anava amb texans i ens explicava el evangeli com un conte, la visió de mossén Lobato va ser impactant. Recordo el primer examen que ens va fer i com a única pregunta: " ¿ Qué es Dios?". Jo estava encantadissima i feliç amb el tema, tot el que tingués a veure amb Déu i la espiritualitat em feien sentir com a casa. No vaig parar d'escriure en tota la estona, en resum i concretant vaig venir a dir que " Dios està dentro de cada uno de nosotros, Dios somos todos, Dios está en todo....". Vaig entregar l'examen vibrant d'alegria. Alegria que es va esfumar de cop quan ens va tornar l'examen corregit i al extrem esquerre hi havia un zero vermell enorme. I just en aquest punt vaig pensar que a teologia hi aniria la seva mare.
I segueixo pensant el mateix, que Déu no és una pregunta d'examen, ni n'és puntuable la resposta. Déu, o com li vulguis dir, no ens discutirem pel nom, és una experiència que trascendeix les paraules, Déu és el què tu experimentis, el que vibris o sentis. Per a mi Déu ets tú, sóc jo i el de més enllà. Déu és tot i és res a la vegada, la inhalació i la exhalació. Déu és la alegria, la bondat i el amor. I malgrat tot el que pugui escriure, les paraules mai podran expressar la meva experiència íntima de Déu.
I per a tu, qué és Déu?
6 comentaris
Comentaris
que?
Enviat per davidxiberta el Dv, 19/08/2011 - 09:56
per a mi és un invent del personal. és clar que jo sóc ateu practicant...
Doncs aquesta és la teva
Enviat per eulalia el Dv, 19/08/2011 - 10:59
Doncs aquesta és la teva experiència: practicar l'ateisme!
gràcies
Enviat per davidxiberta el Dv, 19/08/2011 - 13:47
gràcies
Tinc realment molta
Enviat per fani el Ds, 20/08/2011 - 14:34
Tinc realment molta curiositat per saber quina era la resposta correcta per al Mossèn Lobato , personalment crec que hi ha tantes nocions de Déu com persones hi ha al planeta.
És curiós Fani, tú tens
Enviat per eulalia el Ds, 20/08/2011 - 17:30
És curiós Fani, tú tens curiositat i jo també per saber " ¿ qué es Dios ?" , segons mossén Lobato, en canvi ell, de curiositat per saber " què és Déu ?" per a la resta que no pensés com ell no en va mostrar.
Jo crec que desde que l'home és home, tenim sed de trascendència, anhel de pertanyer i aquesta crida la compartim tots, malgrat que cadascú hi posi un nom diferent.
M'agrada que ens facis aquesta pregunta
Enviat per joancmartin el Dg, 21/08/2011 - 18:46
Avui m’animo a contestar. En tenia ganes….:
Be, jo contestaré què es Deu més que qui és. Pot semblar gairebé el mateix, però no ho és per a mi.
A Deu el considero com un ent del qual la societat des de les seves formes més primitives ens ha imposat, ja des de la infantesa. A tota civilització. A tots els temps, Deu és el lider espiritual i immaterial de creences i civilitzacions, i això queda de manifest en la necessitat de l’home de la seva omnipresència.
En molts casos, el Deu de torn te o ha tingut un representant físic: Mahoma, Jesucrist, etc. (de fet no conec més…). Dintre de la supèrbia de l’home a Deu se li sol assignar forma humana. I ningú l’ha vist, tret d’estats psicòtics alterats. En aquests casos s’ha arribat a veure fins i tot follets de colors.
D’aquí es desprèn un alter concepte, que és la fe: creure en el que no s’ha vist, l’espiritualitat.
L’existència i la promoció de Deu les gestionen les religions, que no són objecte d’aquesta resposta a aquest article. Les religions tenen normes. La seva desobediència es penalitza amb càstigs diversos. Des dels més innocents als més salvatges i sanguinaris. En el seu nom es fan guerres, es cometen assassinats i es camuflen actes molt censurables.
Per una altre banda haig de dir que en absència de la religió hi ha un buit en la presència de valors que permetin tenir una societat de convivència sostenible. I això està quedant ben patent. Llàstima oi?
L’esser humà necessita un Deu a qui agafar-se quan venen mal dades.
L’ateisme seria una altre forma de Deu.
De fet, a mí quan em venen dubtes existencials, llegeixo “Perquè no soc cristià”. Es curt, aclaridor i fàcil.
Y creó Dios al hombre a su imagen, a imagen de Dios lo creó; varón y hembra los creó. Génesis 1:26-28
Això ho he traspassat al meu bloc.