Ves a casa i seu a terra.

” Ves cap a casa, seu a terra ben quieta, deixa la tanca del jardí oberta i espera”, em va dir en Borja tranquil.lament i amb veu pausada a l’altre costat del telèfon. De fet no era aquesta la resposta que jo esperava. ” Aquest cony de gos s’ha escapat! Què faig? Com més hi corro darrera, més corre ell. Ara s’ha ficat a la casa dels veïns, ha començat a espantar les gallines i s’ha fotut dins l’hinvernacle. Jo el crido i el crido i ell em mira i gira cua, és desesperant. Què faig?”, estava dels nervis, no volia deixar en Nus fora de casa, feia una setmana que l’haviem adoptat de la gossera i encara no li tenia les mides preses, i per un altre costat havia de baixar al poble, en mitja hora començava una classe de ioga, estava enrabiada i tensa. Per això vaig trucar a en Borja a la feina, ell parla l’idioma de tots els animals i de segur em donaria una sol.lució ràpida i eficaç. ” Ves a casa i seu a terra….”, no era el tipus de sol.lució expeditiva que jo esperava, malgrat tot ho vaig fer, què hi perdia?. Vaig entrar al jardí i em vaig asseure a terra ben quieta, total, què més podia fer?. Ja ho havia intentat tot sense cap resultat satisfactori. En menys de dos minuts va apreixer en Nus, tan tranquil, caminat com si vingués de fer el vermut, va entrar al jardí i es va ajeure sota la noguera, com si res. “Flipant”, vaig pensar mentre baixava rial avall just a temps per a fer la classe.

Tota una gran lliçó, sí senyor, ” Ves a casa i seu a terra ben quieta…”. A vegades ens entossudim en aconseguir això o allò i comencem a perseguir-ho, com més ens hi entestem més ho allunyem, com més ho allunyem més nerviosos ens posem, com més nerviosos ens posem més tensió creem i la tensió és enemiga de la fluidesa. La vida és fluidesa, suavitat, harmonia, equilibri, perfecció… i quan apareixem nosaltres volent alterar l’ordre natural de les coses, empenyent la vida a que es comporti segons els nostres desitjos particulars, ens perdem en un mar de tensió, ens allunyem del nostre centre tal i com en Nus fugia quan se sentia perseguit. Ens oblidem que la millor acció és la no acció, fruit de la quietud, la calma, la serenitat i el centrament, només així sóm capaços de surfejar amb elegancia, gràcia i art a través dels alts i baixos de la vida.

I tu, com ho fas per el.liminar la tensió i donar espai a la calma?