Tornar a néixer.

M'encantaria saber per on començar, però me n'adono que aquest escrit no té ni principi ni final. Neix d'un anhel, és un viatge al centre de mi mateixa, als meus orígens. " Aquestes són les claus de casa, teniu. En aquest paper hi ha escrites totes les coses pràctiques que necessiteu saber", ens va dir em meu pare a en Borja i a mi diumenge. Esperavem aquest moment amb candeletes, jo pensava que era la culminació de tot un procés que feia anys, massa anys que durava. Ens entregava les claus de la que havia estat la casa dels meus pares, ara la nostra. Per la nit ni ens atreviem a celebrar la bona notícia, gairebé hi vam passar de puntetes.

Ahir vam dedicar tot el dia a buidar la casa per a netejar i pintar. Calaixos, armaris, mobles, llençols, draps de cuina, miralls, cassoles…. portaven deu anys esperant-me. Sentia que s'obria un nou cicle en la meva vida. El que pensava que era el final d'un procés ha resultat ser l'inici d'un altre: un peregrinatge, més que un viatge. No es tracta de la reforma de la meva nova llar, sino reconstrucció de la meva ànima. Tot això m'ho deien en silenci les parets d'aquesta casa on va morir la meva mare ara fa onze anys. Fotos, cartes, escrits, dibuixos, joguines, andròmines….. tot parla de mi i dels meus. Entre el paperam hi vaig trobar una foto: els meus pares, l'estiu que es van coneixer a Lloret de Mar, ballant l' " Only You" dels Platters. Es miren i somriuen, m'arriba el foc , tendresa, amor, admiració, devoció, respecte. De sobte me n'adono que jo vaig començar a neixer en aquest precís instant, decideixo que jo sóc filla d'aquest instant. Amb aquesta foto s'esvaeixen el dolor, la rabia, el desamparament, la soledat, sé que sóc filla d'aquest moment i d'aquesta mirada.

Ahir vaig tornar a neixer.

I tu, de qui ets fill/a?