El mercat dels dissabtes

"Del primer brot del comerç n’era nat el tracte humà i l’intercanvi personal d’experiències, paraules i objectes, fórmula que avui dia s’ha mantingut en el temps, donant als carrers de pobles i ciutats la calidesa humana, el dinamisme i la vitalitat d’un comerç que va i ve, però que sempre torna.

Als crits dels marxants, responen amb somriures els que ho viuen per primer cop. Del seu saber fer, en surt el vincle i el costum d’aquells que cada setmana volen tornar-ho a viure.

En un mercat de marxants es crea un món diferent, alhora que especial, en què endinsar-se per gaudir de la seva essència comercial; és una experiència que cal viure."

Aquest és un fragment del pròleg del Llibre Blanc dels mercats de venda no sedentària, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya i les associacions de marxants en l’anterior legislatura (2006-2010).

He volgut dedicar aquest apunt als mercats setmanals a propòsit de la notícia recollida per Ràdio Arenys sobre la intenció del regidor de govern Alejandro Acero de debatre al Consell de Promoció Econòmica la prohibició del mercat setmanal en dies festius.

Els mercats de venda no sedentària (abans ambulants) van ser la primera fórmula de comerç a casa nostra (i també, per descomptat, en altres contrades), sent la llavor de molts municipis, viles i pobles, que es formaren al voltant d’ aquests mercats a l’aire lliure. Dit d’una altra manera, hi hagué marxants molt abans que botigues i comerços permanents als carrers. S’equivoquen, per tant, aquells qui pensen que els mercats setmanals són un canal subsidiari i/o auxiliar, que atès el seu caràcter no permanent, ha de ser tractat sempre en inferioritat de condicions en relació als establiments permanents. Els mercats setmanals són un canal propi de distribució, no pas el complement de res ni ningú. Són el canal degà de distribució.

Tanta és la seva importància en la generació d’atracció dins la seva àrea d’influència que aquells municipis que històricament no n’han tingut, s’han mogut o es mouen per tenir-ne.

Com a mínim sorprèn que a Arenys de Mar vulguem obrir un debat en sentit contrari a la inèrcia del nostre país. Si anem a la definició de mercat de venda no sedentària que es va consensuar en el llibre blanc, tenim:

"...aquell que amb independència de la seva grandària es realitza un dia fix a la setmana, totes les setmanes de l’any, en un mateix lloc."

No són pocs els mercats setmanals que es celebren en diumenge (dia festiu sempre). Al Maresme, la referència és Tordera, un mercat dominical que omple els carrers del nucli urbà. Tornem-ho a dir: “un dia fix a la setmana, totes les setmanes de l’any”.

Aquí, el mercat és els dissabtes. Quins dissabtes festius ens fa nosa el mercat setmanal?

Tenint en compte que per Nadal i Any Nou ja existeix l’hàbit de no muntar-lo (per raons òbvies) i que la raó que es posa per prohibir-lo els festius és que la riera és un espai públic no exclusiu de ningú on s’hi ha de poder realitzar altres activitats, ens queden bàsicament els festius locals, com afirma el regidor Acero en declaracions a Ràdio Arenys aquest passat dilluns. Però resulta que quan Sant Zenon o Sant Roc cauen en dissabte (en tenim casos molt recents), és el propi sector comerç qui demana passar el dia de festa local al dilluns següent, i en conseqüència, el ple de l’ajuntament ho té en compte a l’hora de decretar els dos festius locals del calendari laboral. Resumint, si el comerç vol treballar per Sant Zenon o Sant Roc (si cauen en dissabte), amb quin argument prohibirem el mercat setmanal?

Sant Jordi? Sant Joan? La Mare de Déu d’agost? La diada nacional? Tots Sants? Realment és un problema el mercat en aquests festius? O és una oportunitat? Jo, tot i admetent les molèsties que pot causar als veïns de la riera, m’apunto a l’oportunitat que suposa tenir garantit un bon gruix d’espectadors si en un dissabte festiu passen coses a la riera.