Curtcircuit.

" Oh no! Ja hi som una altra vegada... quina porqueria...", em deia entre enfadada i cagada de por cada vegada que engegava el forn i em quedava a les fosques. A principis dels 90 vaig viure un parell d'anys a Italia, als peus dels Alps. El pis era petitó, bufó i amb una instal.lació elèctrica una mica vella, quan se sobrecargava saltaven els ploms, llavors havia de baixar al garatge per tornar a tenir llum. Anar al garatge era tota una aventura, sobretot al hivern quan es feia de nit tan aviat, havia de anar al subterrani, atravessar un passadís estret, fosc i llarg i entrar en una espècie de sòtan espantós. Per això cada vegada que engegava el forn i no tenia cura de desendollar altres aparells em tocava anar al cuarto fosc i això, confesso em feia terror.

Nosaltres, en certa manera també sóm com una instal.lació elèctrica, el nostre sistema nerviós a través del qual processem tota la informació que el món ens ofereix és tot un entramat de cables. Si no cuidem aquesta " instal.lació elèctrica" a vegades tenim un curt circuit, ens salten els ploms i ens quedem a les fosques. Ens anem sobrecargant sense ni tan sols ser-ne conscients, llavors un dia, " engeguem el forn" , passa algun fet que ens fa saltar tot el sistema. Jo ja fa temps que, conscient d'aquesta complexitat de cables, tinc molta cura de mantenir ben sanejada la meva central elèctrica, perquè quedar-me a les fosques una i una altra vegada significa, baixar al subterrani, atravessar un passadís llarg i estret i entrar a un sòtan fosc i humit.

I tu, què fas per a no sobrecarregar el teu sistema eléctric?