Coneixent als homes I

Fa poc vaig sentir dir que el santuari dels homes era les botigues de les benzineres gairebé comparable al Sephora de les dones. Es veu que s'hi poden estar estar hores.

Primer miren els preus i els tipus d'oli per el motor, es miren els suculents entrepans, preparats tres dies abans, com si fossin els millors del món, miren els mapes de països que no aniran mai i per últim, just abans d'arribar a la caixa, passen per l'aparador giratori de pel·lícules X i d'acció i els cassets d'en Manolo Escobar.

I el problema, per això, el tenim nosaltres nosaltres quan ens en trobem un parell per davant a l'hora de pagar. Entre el descompte, ara vull xiclets, ara no recordo el sortidor i el espera que busco la targeta dels punts, per que son clients fidels, t'hi pots passar una bona estona. I això rai, el pitjor és quan ja té tots els punts de la targeta i no sap si demanar el Taladro-picadora de gel o la Màquina d'afaitar-massatjadora de peus.

De vegades quan surten, troben a la seva família petrificada, els nens plorant i la seva dona amb els papers del divorci a la mà. Els camioners, la mercaderia els ha caducat, els comercials no recorden el que venien i els que van a treballar arriben tres dies tard a la feina.

Un altre lloc de trobada del gènere masculí és el passadís de maquinetes d'afaitar dels supermercats, especialment aquells de les grans superfícies que tenen 10 metres de prestatgeries dedicades al tema.

S'hi poden passar, no perdó, s'hi passen una hora decidint quina haurien de comprar, quins recanvis son més econòmics, quina apura més, quina lliga més amb la decoració del bany.

En mica, en mica al voltant de la prestatgeria s'agrupen uns quatre o cinc mascles, que no s'havien vist mai abans, discutint amigablement, les avantatges i inconvenients de cada una de les cent varietats que en aquests tipus de comerç s'hi pot trobar.

S'hi fan amistats, i això us ho puc assegurar, fa anys en una d'aquestes reunions ens van convidar a una costellada. L'amistat ha durat en el temps i s'ha anat ampliant amb altres amics del passadís. Tant... que després d'un parell de càmpings i paint-balls, hem passat a ser padrins d'algun marrec d'algun d'ells.

Crec que fa poc que han creat un grup al Facebook anomenat QUITEMOS EL IVA DE LAS MAQUINILLAS DE AFEITAR. MAQUINILLAS BUENAS I BARATAS YA!!!

Que ningú s'enfadi, tot això aquí dalt escrit no es fruit únic de la meva ment. Només m'he posat en ordre una serie d'idees que he anat escoltant. Per documentar-me i no escriure res que no sigui verídic, aquesta tarda he tret el tema de les maquinetes subtilment davant de quatre homes. Han caigut irremeiablement i s'han passat quaranta-cinc minuts parlant del tema. Sobre el tema de les benzineres no n'he tret l'entrellat, però sense voler-ho s'ha organitzat una sortida per anar al concurs de gossos d'atura de Castellar de N'Hug. No hauré enfocat massa bé el tema.