Lliçó o benedicció.

” Vaig llegint el dicionari i tal, gràcies al diccionari he vist k me posat crema de ungles a la cara, em pensava k nails era kara…”, només fa un parell de dies que la Mar és a Edimburg, ens comuniquem a través d’un xat. Em pixava de riure quan me la imaginava amb tota la cara embadurnada de crema d’ungles. N’estic segura que li ha quedat gravat per sempre més que nail és ungla i face és cara.

La vida és així, hem vingut per aprendre i una bona manera per a fer-ho és a través de la experiència. El dia que vaig llegir, ” no hi ha error, només resultats“, em vaig sentir lleugera, jo que estava acostumada a sentir ” t’equivoques… fracassaràs… estàs perduda…”, el fet de saber que no existeix el fracàs, va fer que la meva experiència naixés de la curiositat i no la rebel.lia. ” Si sempre fas el mateix, sempre obtindràs els mateixos resultats”, em manté viva, amb la ment molt oberta buscant i explorant noves maneres de fer les coses i enriquir la meva experiència.

” La vida te da dos opciones: Lección o Bendición!”, em van dir l’altre dia. Ara, encara vaig més enllà i sé que no sempre és necessaria la experiència per a aprendre, sé que a través de la consciència l’aprenentatge és més fluid i suau. Amb l’assaig i l’error corres el risc d’acabar amb la cara empastifada de crema d’ungles i aprens la lliçó. Amb a consciència no aprens, sino que recordes i et sents beneït. El que m’apassiona de tot plegat és que mai sé què em té reservada la vida, si una lliçó o una benedicció.

I tú, aprens o recordes?