Nàpols i el mapa del món

Cadascú de nosaltres tenim el nostre propi mapa del món, on s´hi troben els principis, valors i creences que ens permeten moure'ns per la vida. No hi ha mapes millors ni pitjors, en tot cas n'hi ha de més útils que d'altres. Està demostrat que els mapes més flexibles són aquells que ens faciliten tenir una experiència vital més rica i plena, per això es convenient ampliar i desafiar regularment els nostres propis mapes. Un bon lloc on aquests son desafiats és a Nàpols, hi ho fa de la forma més salvatge, divertida i peculiar com només els napolitans saben fer-ho.

A Nàpols he vist un pop escapat d'una palangana caminant alegrement per la vorera, cistells que pujen i baixen dels balcons on s'hi practica tot tipus de comerç sense necessitat de bellugar-se de casa, la roba penja de balcó a balcó com si fos banderoles de festa major, els homes juguen a cartes en mig del carrer i les cases guanyen espai ocupant la via pública fent balconets enmig de la vorera. Als nuvis acabats de casar, en sortir de l'esglesia reben una pluja de mongetes seques com si fos una ràfega de metralla. Sobre una vespa hi he vist una familia sencera: pare, mare i dos fills, també a un home portant a la "mamma" asseguda de cantó com si fos una damisel.la del segle XVIII i a un nen no més gran de deu anys conduint com un llamp portant de paquet a un amiguet, tots ells, evidentment sense casc! En una cantonada d'una encantadora plaça, l'Alfredo cantava nostàlgiques cançons napolitanas guitarra en mà i als cors, una velleta amb pinta de boja, un avi entranyable que passava per allà i una dona que cantava a ple pulmó. A les rebotigues obertes de bat a bat al carrer i he vist a l'amo escarxofat en una tumbona dormint la migdiada a les deu del matí, a un fill treien els polls del cap del seu pare sense cap sentit del pudor, a les dones grasses com botes, amb les faldilles arremangades, xerrant i fumant assegudes en cadires enmig de la vorera. A cada cantonada, verges i sants amb flors de plástic de tots colors i fotos de difunts del barri. La banda sonora de Nàplos són les bocines de cotxes i motos que substitueixen els semàfors que només hi són com a ornamentació urbana, i el parlar dels napolitants que no saps si discuteixen o xerren amigablement, ja que ho fan a crits i gesticulant de la forma més teatral.

En definitiva, el meu mapa del món s'ha vist totalment saccesajt després de la meva visita per Nàpols i desitjo que tot allò que he vist, escoltat, sentit i olorat quedi en mi per sempre.

I tu, com i quan desafies el teu mapa del món?