Mira que ets raro.

" Mira mamá, ¿ has visto que raros ?", vaig sentir com si tingués el nen a dos pams de la cara, dic sentir perque no el vaig veure. Era un dissabte d'aquest mes d'agost, tot just començava a sortir el sol, estava a la platja de La Musclera juntament amb altres companys. Ens hi haviem trobat a tres quarts de set del matí per a fer el nostre Sadhana, dues hores i mitja de ioga i meditació. Per això no vaig veure el nen que ens trobava tant raros, perque tenia els ulls tancats mentre meditava. Un cop vam acabar me'n vaig adonar que el nen no anava sol, una familia de deu persones com a mínim, nadó inclós, s'havien amontegat juntament amb la nevera enorme sota un parell de parasols, i tot just eren les nou del matí!. " Osti... anda que no és rara la gent...el que s'ha de fer per a guardar lloc a la platja a l'agost...". Vaig atrapar aquest pensament al vol, la mateixa escena, vista per dues mirades ben diferents, donen com a resultat la mateixa opinió. "Raros... en comparació a qui? en relació a què?". M'he acostumat a desafiar els meus pensaments i opinions tant bon punt apareixen, no fos cas que me'ls arribés a creure.
Ens passem la vida opinant, jutjant, etiquetant, dient " això està bé... això està malament... és simpàtic... és una borde...és lleig... que preciosa... és un tros de pà... està malament del cap...", tot plegat opinions que no parlen de la realitat sino de nosaltres mateixos. El bé, el mal, la felicitat, la infelicitat, la alegria, la tristesa, fàcil, difícil, simpàtic, antipàtic.... pertanyen a la nostra ment i no al món. No es tracta de deixar de pensar, és practicament impossible, en tot cas es tracta de pensar dues vegades: la primera és la nostra opinió, la nostra ment jutjtant la realitat, la segona la hem de passar pel sedàs de la neutralitat i prendre consciència que el que és , és.
I tu, com fas per neutralitzar les teves opinions i judicis?