Quina empremta vols deixar?

" Has vist que curiós? les roderes dels carros han fet dos solcs molt profunds a la pedra", ara fa un any em passejava per les runes de Pompeia. És impressionant per molts motius, però el fet de que les roderes dels carros fossin tan evidents al paviment de pedra dels carrers em va semblar molt revelador. " Quants carros deuen haver passat... i quantes vegades per a que la pedra tan dura quedi gravada per sempre més....".

Aquesta matinada, he obert els ulls com dues taronges, " Le sis no falla....". Fa nou anys a aquesta hora la meva germana Mireia moria. Això dels aniversaris és curiós, passen coses, i les roderes dels carros de Pompeia s'han fet tant presents com el record de la Mireia. Me n'adóno que ella també em va deixar una empremta gravada en algun lloc que no es veu, pero se sent.

Sé que tots sóm com els carros de l'antiga Pompeia i que el nostre pas per la vida deixa empremta, vulguem o no, en siguem conscients o no. Jo vull viure amb aquesta consciència, la mort de les meves germanes i mare ha estat la mestra més savia que podia desitjar. Com vull ser recordada? Quin llegat vull deixar al món? M'empreny a viure molt desperta, lúcida i sabent que tot allò que faci, pensi o senti quedarà gravat en algun lloc per sempre més. Em recorda que el meu fer sigui el resultat del meu ser i no al revés. Jo sé com vull ser recordada, quina empremta vull deixar al món, no per vanitat sino per cohèrencia i amor a la vida.

I tú, com vols ser recordat? Quina empremta vols deixar al món?