El Palau dels Reis de Mallorca

Aquest edifici marca l'època daurada del Rosselló i sobretot de Perpinyà quan aquesta ciutat esdevingué capital del regne de Mallorca. Fou a partir del 21 d'agost de 1262 quan Jaume I el Conqueridor llegà al seu segon fill Jaume el reialme de Mallorca, que comprenia les illes Balears, el comtat de Cerdanya, el comtat de Rosselló i també la senyoria de Montpeller. Jaume II féu edificar el seu palau el 1276, consolidant així la posició de Perpinyà com a capital del seu reialme, sobre un turó del sud de la vila. Al voltant del palau es van construir jardins i unes capelles la construcció definitiva de les quals s'acabà el 1309 amb llur consagració.

I... 749 anys després, quatre arenyencs ens decidim visitar-lo. Encara que a Perpinyà s'escolta força el català, ens fa il·lusió que les parets d'aquest edifici tornin a sentir la llengua de Ramon Llull, que les bigues, les pedres, les motllures, les finestres, gaudeixin d'escoltar cridar en llengua Catalana.

Com totes les nostres sortidetes començaré explicant que avui no hem hagut de matinar massa. Perpinyà està a unes 2 hores al nostre ritme (si t'espaviles ho fas en 1,45) d'Arenys de Mar.

És impossible perdre't, agafes l'autopista (la que passa per Girona) i no la deixes fins a la sortida de Perpinyà.

Un cop a Perpinyà, la cosa ja es complica. El palau està en el centre, però els senyals de trànsit no t'ho fan gaire fàcil per que t'hi puguis acostar. Si no tens GPS, no et queda res més que preguntar.

Creiem que només hi ha una ruta possible entre un munt de possibilitats, però això no està confirmat. Finalment el trobem. El primer que veiem son les seves grans muralles que s'alcen enmig de la ciutat.

L'entrada ens costa quatre euros per persona i els menors de dotze anys no paguen. Demanem les entrades en francès (deux billets adultes et deux enfants s'il vous plaît) i automàticament ens contesten en castellà. Començo a pensar que devem ser nuls per qualsevol idioma. Que haurem dit aquesta vegada?. Finalment la senyoreta s'adona que som catalans i ens parla impecablement en el nostre idioma.

Pugem a través de la muralla i accedim a l'entrada del palau. El primer que veiem és el fossat i el que hauria estat el pont llevadís. Aquí fem la primera paradeta a explicar el que, qui, com del fossat. Que si hi posaven cocodrils, que si els antics no sabien nadar...

L'espai que hi ha entre la muralla i el fossat, el que potser podria ser la plaça d'armes, actualment s'utilitza per celebrar-hi esdeveniments varis, a dia de avui està preparar per fer-hi un concert.

Ja a l'interior del Palau anem a demanar una guia per informar-nos d'allò que anem veient. La ruta comença amb la pujada a la Torre del homenatge, s'hi ha de pujar, t'ofereix unes vistes fantàstiques de la ciutat, del mar, dels Pirineus i tota la plana del Rosselló.

Baixant de la torre, el recorregut ens porta a través d'una dotzena d'estances, el menjador, la sala d'actes, la càmera de la reina, la del rei. Tot en un estat de conservació impecable.

El Palau dels Reis de Mallorca, a més de ser bell en si mateix, te el valor afegit de ser l'espai per exposicions temporals de diferents artistes. Avui i durant uns quants mesos, suposo, ens ha tocat l'escultor Guy Ferrer

De fet fins al moment no en sabíem res d'aquest senyor. Però un cop conegut ens ha agradat molt. Les seves obres ens parlen de la marginació, de la tolerància, de la fam, de la guerra, de la mort, un art cent per cent reivindicatiu.

Ja al final del nostre recorregut, arribem a les capelles. N'hi ha una sobre l'altra. La de sobre, per nosaltres la més lletja, és de marcat estil mudèjar. La de sota, la maca, només la podem veure des de la porta ja que estan fent el poliment del terra.

Per fer tot el recorregut, trigues una hora i un quart, anant lent i mirant-ho tot amb ulls de nen, esperant en cada porta i en cada revolt que surti un drac o algun cavaller. Ai!!! em conformaria amb una princesa.

Suggeriments.

A l'hora de dinar, recordeu sempre que a les 14h tanquen les cuines, per tant s'hi ha d'anar abans de la una.
Per pressupostos modestos i paladars oberts a tota mena de gustos recomano, La route de Tanger (per darrera l'església de Sant Joan)
Per pressupostos una mica més incrementats, la cuina francesa de La Villa Duflot. També t'hi pots quedar a dormir.