Liderar el canvi.

” Toma pinya!”, vaig dir mentre em clavava literalment una pinya de magnòlia al cap. ” No serà que no ho sàpiga, cada dia hi pico el cap com a mínim una vegada”. Just a l’entrada de casa hi tenim una magnòlia, després de la florida fa unes pinyes grans i verdes. Una de les pinyes penja d'una branca just al nostre pas, a l’alçada del cap. ” Doncs no la penso tallar, que s’hagi interferit en el nostre camí no vol dir que no el poguem variar. Així anirem amb més compte i hi passarem pel costat”, em va dir en Borja rient perque ell també se n’ha fomut bastants de nyanyos gràcies a la pinya.

Sóm éssers de costums i hàbits ben arrelats, ens costa variar, fer les coses diferents, sortir dels camins habituals, ens instal.lem en una zona de confort més o menys gran i d’allà no ens hi movem. És per això que hem deixat la pinya penjada a la branca, per a que ens recordi que no sempre cal anar pel mateix camí, malgrat sempre ho haguem fet. Ja ho diuen, o canvies o la vida ho fa per a tu, jo prefereixo fer-ho per a mi mateixa, liderar el meu propi canvi, per tant faig per manera de fer coses diferents cada dia, introduir canvis encara que siguin tan insignificants com variar el camí de sortida de casa i passar pel costat de la pinya.

I tú, què fas per a liderar el teu propi canvi?

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Faralai

Eulàlia m'encanten els teus

Enviat per Faralai el Dll, 12/09/2011 - 10:59

Eulàlia m'encanten els teus apunts!!!!!!! Jo sempre encaro el canvi com una oportunitat, com una "amenaça" però en el bon sentit de la paraula. Per experiència pròpia, el canvi espanta, però no és ben bé allò que en resulta, sinó la incertesa de saber si allò serà millor i pitjor. Per això penso una mica com tu, intentar dominar una mica el canvi i deixar de banda aquestes inseguretats. M'ha agradat la metàfora de la pinya. Jo sempre utilitzo la pedra al mig del camí. Però ara ja en tinc una de més original per explicar.