Spiderman en miniatura. El dragó... i no menja roba!!!

El passat dissabte, en sortir una estona a passejar d'un conegut restaurant del carrer del Turó, per veure si la meva filla petita es dormia, vaig adonar-me que a la Parera i el carrer del Turó hi havia quatre dragons repartits per diferents fanals.

El dragó (Tarentola mauritanica) és un rèptil petit (pot assolir uns 19 cm, cua inclosa), comú a les nostres cases, i durant nits de xafogor, és fàcil veure'l actiu a la nit. És un animal nocturn, tal com delata les seves pupil·les verticals. És insectívor, i aprofita la llum dels fanals per capturar les seves preses, especialment les arnes (papallones nocturnes).

Per desgràcia està molt estesa la creença que menja roba, pel que molta gent no els veu amb simpatia. Doncs no és cert, "la llegenda" té origen en el fet que molt sovint se'l trobava en armaris on es guardava la roba de llana, cotó i pell, on s'alimentava de les larves d'arnes, que sí menjaven la roba. Paradoxal, veritat!! la creença carrega el mort al qui justament és beneficiós...

Aquest petit rèptil té moltes particularitats, però el més destacable és el disseny de les puntes dels dits. La seva superfície és semblant al velcro, fet que li permet grimpar per qualsevol superfície, fins i tot el vidre. Igual que les sargantanes en perdre la cua la reemplaça.

Com tots els rèptils es reprodueix amb ous que pon entre primavera i mitjans d'estiu, sota terra troncs, caixes de persiana i ascensors. Ara és possible que veieu les cries recent nascudes, a casa ja les hi tinc. També canvia de coloració, és clar de nit, i fosc de dia.

Bé espero que ara quan veieu un dragó el tracteu bé, doncs us ajuda a netejar-vos la casa d'insectes indesitjables

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

@oriolferran

La vida del dragó

Enviat per @oriolferran el Dm, 20/09/2011 - 09:23

Enric,
aquests dies també he vist correr espiritades les cries, per la zona dels testos, que suposo que es on han nascut i encara n s'allunyen massa... i pensava en els adults, que fa anys que ens acompanyen, entrant i sortint del terrat a la cuina. Quants anys viu un exemplar?