Estrés

" Carai amb la Fu!! No es queda enrera tan menuda com és...", la Fu i en Ferragosto són els nostres gatets, tenen dos mesos. Eren els amos de la casa fins que va arribar la Kalila, un cadellet de pastor alemany, també de dos mesos. Els primers dies es prenien les mides, la Kalila és enorme al costat dels gatets, ells quan la veien o la notaven aprop tensaven tot el cos, els pèls de punta, les orelles enrera, començaven a bufar i mai sabies si atacarien amb les seves potets i les ungles o fugirien cap algun amagatall. Ja ha passat un mes desde que conviuen tots junts i han après que la Kalila no és cap amenaça, que és un cadellet com ells amb les mateixes ganes de jugar i explorar, i quan passa pel seu costat ni s'immuten, segueixen amb les seves coses com si res.La Fu i en Ferragosto són savis i aprenen ràpid: el que abans semblava una amenaça i preparava el seu cos per a la fugida o l'atac ara ja no ho és.

Miro al meu voltant i veig de quina manera ens generem estrés a nosaltres mateixos sense cap necessitat, diuen que el estrés és l'epidemia dels nostres temps i fills de l'estrés tot tipus de malalties, depresions i angoixes. Experimentem el nostre dia a dia amb el "cos eriçat" com la Fu, preparats en el millor dels casos per a la fugida o l'atac i en el pitjor, ens quedem paral.litzats incapaços de fer res. Racionalment i si són honestos, en realitat no hi ha cap amenaça real que posi en perill la nostra supervivència, i malgrat tot, activem continuament els mecanismes més primitius i instintius creant-nos uns nivells d'estrés i tensió als que tristement ens hem acostumat. Tenim dues opcions, viure o sobreviure, crèixer o protegir-nos, reaccionar o actuar, la consciència o la inconsciència. La clau és la resposta que ens donem a la pregunta fonamental que Einstein ens va regalar, " Visc en un Univers hostil o amigable?".

I tu, vius o sobrevius? Què fas per a viure conscientment conscient?