La rúccula i la humilitat.

" Mmmmmmmm, quina bona olor, per favor...m'encanta....". L'any passat vam sembrar llavors de rúccula, i en poc temps menjavem unes bones amanides. No donavem a l'abats de tanta com n'hi havia, va crèxier, es va espigar, va fer llavors , va acabar el seu cicle , va morir i finalment va desaparèixer... però no del tot, es veu. Cada vegada que passem o bé nosaltres, o algun gos o gat per un tros concret del jardi ens ve la olor intensa, aròmatica, penetrant i fresca de la rúccula. L'hem buscat per tot arreu, hem examinat minuciosament la zona i no em trobat cap rastre de la misteriosa rúccula. L'única que percebem quan algú passa per aquell tros, és el seu aroma delicat i intens alhora. Sembla ser que alguna llavor despistada va viatjar fins aquest trosset de jardí i ara la rúccula s'ha barrejat humilment entre les males herbes.

Hi ha persones que tenen aquesta qualitat de la rúccula, el simple contacte amb elles et deixen una agradable sensació, com un aroma subtil i molt agradable. No saps ben bé què és perque les seves qualitats passen desapercebudes,no es veuen a simple vista, no les anuncien amb tota la fanfarria celestial, però quan et diuen adeu i desapareixen et deixen aquest bon rotllo, el seu perfum que et recorda la seva essència única. La humilitat és això, no es pot descriure, ni veure, perque com la rúccula del meu jardí, s'amaga entre les herbes, però en canvi, sí que es pot percebre amb tota la seva essència i delicadesa. Afortunadament la humilitat és com la rúccula perque es pot sembrar i cultivar.

I tu, de quina manera sembres i cultives la humilitat?