Àngels

" Ha estat un àngel, i tant que sí!", va ser un pensament acompanyat d'una certesa, " no hi ha dubte...". Quan de sobte, un té aquest tipus de pensament no en fa gaire cas, s'espanta, no li dóna la importancia que es mereix o pitjor encara es diu, " va, no siguis nyonya....", aquest és el perill d'anar per la vida poc despert, carregat de prejudicis i opinions prestades, et perds la màgia i la subtilesa.

La setmana passada caminava Riera avall, estava atravessant uns dies una mica xof, per dir-ho suaument, tot d'una em para la Nuri " M'agrada tot el que escrius, et llegeixo. Em fa pensar tant en la teva àvia...fa anys passava els estius a La Premsa, te'n recordes? Ella sempre deia que estimava amb bogeria a tots els seus néts, però tu... tu eres especial, es tan cariñosa...em deia amb un somriure quan la venies a veure". Ens vam dir adéu i vaig seguir Riera avall, em vaig adonar que tenia els ulls plens de llàgrimes, una sensació molt tendra i amorosa, la abuelita se'm va fer present gràcies a la Nuri. Sabia amb absoluta certesa que Ella em sostenia i es feia càrrec del meu desànim, allà on fos, " lucero, preciosa, eres la más guapa, mi alma, mi vida....", em deia, jo descansava el meu cap a la seva pritera enorme i confortable, m'acariciava els cabells. " ¿ Quien te hace enfadar? Que me lo como, no estés triste bonita....", em feia pixar de riure quan em deia això, ella estava per mi i jo em sentia protegida.

Sé que no existeixen límits ni de temps ni d'espai, que tot passa ara i aquí. Sé també, que quan ens deixem endur pels mandats del cor aquests límits desapareixen i donem espai a la màgia de la vida, llavors tenim accès a tot allò que s'amaga darrera la nostra rigidesa mental i greix al cervell. La setmana passada la Nuri, amb la que feia molts anys que ni tan sols haviem parlat, es va deixar endur pel cor i em va permetre recordar que la abuelita segueix acariciant-me els cabells, dient-me coses boniques i sostenint les càrregues que a vegades se'm fan massa feixugues. Gràcies a la Nuri sé que els àngels no sempre venen a visitar-nos amb ales de purpurina, trompetes i arpes, sino que podem ser tots i cadascun de nosaltres quan alliberem el cor i ens obrim a la autenticitat dels nostres sentiments. Els àngels hi són per tot arreu i ens porten aquells missatges que necessitem, només a qui els sap escoltar.

I tu, com reconeixes els àngels?