El llop, on és la caputxeta?

Aquest pont hem anat amb la família a la Cerdanya, i hem aprofitat per anar als Angles, la Catalunya Nord a veure el parc animalier. Allà hi ha una representació, de la fauna pirinenca, actual i del passat. Doncs bé, va passar una anécdota curiosa, en arribar al tancat dels llops, l'Aran, la meva filla gran em va preguntar: on està la caputxeta? ... M'ha semblat genial, hi hauria d'haver un tancat amb la caputxeta... l'avia i el llenyetaire.

Tot això m'ha fet reflexionar de com està arrelada la figura del llop a l'imaginari popular, aquest arrelament atàbic, la caputxeta vermella (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella), Pere i el llop, els tres porquets... que donen una imatge negativa del llop,... Rómul i Rèmol, el llibre de la Selva que per contra una imatge noble i possitiva. Al Maresme tenim un referent curiós on la figura del llop ridiculitza els habitants d'un poble (http://www.myspace.com/gegantsdecalella/blog/431347601). Aquest paper del llop que encara inculquem als nostre fills, és fruit d'una relació d'odi i admiració que els humans tenim envers el llop, des de la prehistòria.

El llop havia estat molt abundant a Catalunya fins a mitjans del segle XIX, tot i que se'l perseguia sense treva (fussells, trampes,...), ara el toc definitiu va ser la utilització del verí per acabar amb ell. Això va fer que el llop s'extingís a Catalunya, el darrer fou mort a la Terra Alta el 1935.

Però la nostra relació amb el llop ha de canviar ja que ha tornat a Catalunya. Ja el 1999 hi va haver un avistament d'un llop a la Catalunya Nord. Al 2004, el llavors conceller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va reconèixer oficialment que hi ha llops al parc natural del Cadí. Aquests sobretot s'avisten a la vessant del Berguedà. Fins a 2011, el seguiment que ha fet el Departament(fent analisis genètiques d'excrements i pèls), ha detectat un mínim de 13 individus diferents, 12 mascles i una femella. Ara el més sorprenent és que enlloc de procedir de la població ibèrica (molt nombrosa, al voltant d'uns 2500 individus), venen de la població italiana, a través de la població de llops als Alps francesos. Alguns individus han arribat molt aprop del Maresme, a Castellterçol i Moià.

Pel moment són individus errants i no han fet un grup reproductiu, ara en un futur és molt possible que ho facin. El llop té una vida social curisosa, en un grup només un mascle i una femella dominants es reprodueixen, la resta del grup són fills d'aquests i mai es reprodueixen germans amb germanes (fet que ens acosta bastant a ells). Que pot passar? Segons els tècnics el mateix que ha passat amb la població Escandinava. Aquesta població va començar amb un mascle i una femella provinents de Rússia a finals dels noranta. Varen augmentar el nombre, però en ser germans no es reproduien entre ells i molts es tornaren erràtics. Tot va canviar en arribar un tercer individus que de seguida, en no ser germà, va formar un nou grup reproductor els fills dels quals en no ser germans es reproduiren amb els del grup primer, format de cop moltíssims grups reproductors. Així la població escandinava (entre Suècia i Noruega) prové de 3 individus, i ara és d'uns 200.

Ja són aquí, ara hem d'aprendre a conviure amb els llops sense prejudicis del passat (penseu que no hi ha constància de cap atac de llop a persona a Espanya on encara és abundant).

I tu, què faràs pel llop? De caputxeta? o de llenyataire?