Oh Wow, Oh Wow, Oh Wow....

" Oh wow, oh wow, oh wow...", és el més impactant, bonic i revelador que últimament he llegit. L'altre dia el New York Times va publicar un artícle de tres pàgines escrit per la germana de Steve Jobs. Relatava d'una forma emotiva i sobria a la vegada sobre la vida del seu germà, em va agradar. És una font d'inspiració per a mi les persones que han viscut i viuen la vida amb un sentit de propòsit i destí. Però el que realment em va emocionar de l'artícle no és la vida en sí de Steve Jobs, sino els Oh Wow multiplicat per tres que el coronaven. Escriu la seva germana que mentre moria va pronunciar aquestes paraules, així es va acomiadar d'aquest món, amb una expressió de sorpresa, conscient i meravellat alhora, o com a mínim a mi és el que m'arriba d'aquests Oh Wow.

Tinc un Mac, Ipod, Iphone i tot tipus de bàrtuls made in Apple, m'encanten. Però tot això és secundari en comparació amb el llegat que he rebut de Steve Jobs, Oh Wow, encara té un eco dintre meu desde que vaig llegir l'artícle. Sé, n'estic convençuda que tenim tot el poder d'escollir com volem viure, només la por ens fa prendre decisions fora del nostre centre. La llibertat de veritat ens espanta, per més que volguem maquillar-ho, el nostre poder no té límits per més que ens entestem a amagar-nos darrera les nostres excuses. Hem nascut lliures, responsables i sense excuses i dediquem tota la vida a fabricar-nos la nostra presó i la delegació del nostre poder a través de les nostres justificacions.

Tal com vivim , morim. M'encanta ser conscient que puc escollir com vull morir. " Au va parla de coses més alegres...", m'he sentit a vegades, " Quina alegria més gran, quina realització més plena pot existir en escollir com vull morir?". Vull morir conscient, serena, agraïda, en pau i meravellada pel què m'espera, Oh Wow.... la mort és un canvi de vibració, això és tot.

I tú, com vols morir?