Buidar la bústia de veu.

" Saps que tens la bústia de veu plena? No t'he pogut deixar cap missatge", va ser tot un descobriment sentir això. " Mira que bé, doncs no la penso buidar durant una bona temporada", em vaig proposar i així ho vaig fer, encara que confesso, no me'n sento molt orgullosa. Va ser durant els últims mesos com a advocada, quan sentia el riiiiiiiing del telèfon era com si rebés una descàrrega elèctrica, " Abogada, ¿ qué hay de lo mío?" 0 " Señora Letrada, ¿ dónde está ? la estamos esperando", estava saturada de tanta negativitat, mals rotllos, bronques, correr amunt i avall i sobretot trucades de telèfon! Mort el gos, morta la rabia, amb la bústia de veu plena no rebia nous missatges, ni trucades.

Les nostres ments són com les bústies de veu del meu telèfon en aquella època, estem plens i saturats. "De què i a on?" et preguntarás, tenim el subconscient plè de memòries antigues, creences obsoletes, pensaments caducs, portem motxillles molt pesades del les que ni tan sols en sóm conscients. És graciós, ens diem " estic pensant...", quan en realitat el que fem és posar ordre als nostres prejudicis. Fins que no ens buidem, fins que no netegem i transformem tot el que duem a dins, no tenim res nou a oferir-nos, ni oferir al món. Ens pensem que estem molt evolucionats, sóm originals i madurs, lliures i desenvolupats quan el que fem és limitar-nos a repetir una i una altra vegada un comportament après fa tan temps que ni recordem. Passa alguna cosa a fora, algú ens diu no sé què, i "la culpa per descomptat és d'ells o d'això!" i llavors se'ns dispara la nostra reacció que no és més que un "copia y pega", d'alguna experiència que ja hem viscut, en una altre context i i diferents personatges.

Fins que no buidem i netegem la nostra "bústia de veu" lamentablement serem homes i dones vells, caducs i obsolets sense res original i inspirador a oferir-nos i oferir al món. Només quan buidem el pap podrem transformar les reaccions en respostes, els pensaments en inspiracions, el desassossec en pau i el victimisme en protagonisme. Només així crearem l'espai que necessitem per a ser qui sóm de veritat.

I tú , de quina manera buides la teva bústia de veu mental?