El primer pas endavant.

" Recordes els teus inicis?", em va preguntar la Neus la setmana passada, és amiga meva i ha estat la meva primera alumna de ioga. " Ostres tú, que fort, i tant! En tinc molts bons records." Fa quatre anys d'aquests inicis, jo encara era advocada encara que com a hobby feia de professora de ioga per diferents centres de Barcelona, també començava a fer el meu camí com a coach. El meu somni, llavors era dedicar-me en exclusiva als que eren el meu hobbies, deixar el dret i viure del ioga, el coaching i la formació, i tot això sense moure'm d'Arenys. M'emocionava evocar el moment en que ho faria realitat, encara que sovint em quedava estancada en el com ho faria, no tenia recursos econòmics, els meus cinc fills es menjaven literalment tots els meus ingressos, tampoc tenia un espai adequat per fer-ho. Pensar en en tot això m'entristia, em feia rabia, impotència i frustració, cosa que no ajudava gens ni mica." Saps què? Transformaré el meu despatx d'advocada d'Arenys en sala de ioga!". Dit i fet, els dijous per la tarda desapareixien els arxivadors, taules de despatx, cadires, paparem inútil i apareixien coixins, espelmes, incens i mantres. Ens reuniem la Neus, la Maria de Girona i jo que els feia una classe de ioga. Ara miro enrera i somric, ja no faig d'advocada, tinc el meu propi centre de ioga i coaching i tot plegat sense moure'm d'Arenys.

Tots tenim somnis, anhels o nostalgia de viure la vida que secretament creiem que mereixem. Llavors ens diem " quan tingui diners ho faré… quan els meus fills siguin grans m'hi poso…. quan no hi hagi crisi em posaré en marxa….ara no és el moment adequat…" i així ens resignem a seguir endavant amb les nostres vides fantasejant en el que podria ser i no és per culpa de tantes i tantes coses. El que realment mata els nostres somnis és enredar-nos en el com ho farem, sense saber que el com hi arribarem no és cosa nostra.

La meva experiència és que això va al revés, diuen que nosaltres fem un pas endavant i l'Univers en fa mil cap a nosaltres. El moment adequat és ara, sino és ara, quan?. És cert que el meu despatx d'advocada no era el centre de ioga que jo somiava, però era un espai digne on el meu somni va començara a passar de fantasia a realitat. El nostre somni més esbojarrat,el nostre propòsit vital, el nostre destí i missió esperen que fem un pas endavant en senyal del compromís ferm i entregat, i sempre, sempre hi ha una escletxa en les nostres circumstàncies en la que la magia s'hi pot colar per transformar la nostra realitat en el nostre somni o en una cosa millor.

I tu, a què esperes per a fer el primer pas endavant?

Afegeix un comentari nou