la grandesa del que és petit

" Anem a trencar la guardiola, anem a trencar la guardiola!", cridavem com esperitats, aquest era el moment més esperat de tots. Cada any, el dia 19 de desembre ens reuniem a casa els avis per a celebrar l'aniversari de l'avi Joan. Ens convidava a berenar amb tots els cosins, recordo aquell passadís llarguissim per on corriem com cabres bojes i al final de tot, la galeria que donava al entranyable patí de llums típic dels antics pisos de l'Eixample. L'aniversari de l'avi Joan anunciava el Nadal, " Que cadascú agafi la seva cinta!", ens deia l'avi, i tots els cosins anavem estirant una a una, excitats i expectants, " qui seria l'afortunat que fes caure la guardiola a terra?". Patam! Trossos de fang, duros, pessetes, fins i tot algun bitllet que tots agafavem de terra com si fos un petit tresor que li entregavem a l'avi que feia el recompte fent piles de monedes. L'avi era pintor i pessebrista, imagino que el que guanyava amb la venda de quadres i figures no li donava per grans alegries, per tant, juntament amb l'avia Teresa es passaven tot un any recollint ara una pesseta, ara un duro que posaven a la guardiola de fang que es trencava cada any pel seu aniversari. Dia a dia, anaven creant una petita gran fortuna que servia per a celebrar el Nadal, Sant Esteve i Reis com Déu mana.

Sovint per casa trobo monedes de cèntim per terra, a la butxaca d'alguns pantalons abans de posar la rentadora, oblidades per algun racó. M'he proposat fer guardiola, donar la atenció que mereix cadascuna d'aquestes petites fortunes que l'Univers em plantifica als morros. Es com si sentís una veu que em digués " Si no agraeixes el que és petit, com agrairàs el que és gran?". A vegades reconec que m'he instal.lat en la queixa " no tinc un duro... si tingués més pasta...", me n'adono de la poca honestedat de la meva lamentació, quan acte seguit no parava atenció als petits tresors en forma de moneda de cèntim que xutava pel passadís de casa o llençava directament a la brossa, " total per un cèntim....".

L'Univers només espera que fem un moviment per posar-se a treballar per a nosaltres, tot el que hem de fer és estar atents als senyals, per més insignificants que siguin, perque segur que el que busquem també ens busca a nosaltres.

I tú, de quina manera estàs atent als petits senyals?

Afegeix un comentari nou