Bolets dolents,... no hi ha cap bolet dolent.

El passat dia 6 varem anar tota la família a "buscar" el Tió. Quina gran decepció i fàstic veure com la gran majoria dels bolets estaven aixecats i trencats. A més cotxes aparcats a tot arreu per anar a "depredar" el que podien...

Tot això en te la culpa TV3, amb el nefast i execrable programa "caçadors de bolets" (el nom ja ho diu tot). Aquest programa ha explicat que lo d’anar a buscar bolets és una cosa lúdica, i divertida, i tothom, fins i tot els famosos hi van (tonto que no busqui bolets). No se quins interessos hi ha al darrera. S’explica amb una frivolitat tal que fins i tot la veu en off de l'Oscar Dalmau, ofensiva, sembla que se’n foti del mort i del qui el vetlla. A mi no m’agrada gens el programa, però emès en hora de màxima audiència té per desgràcia una gran difusió.

En cap cas s’explica l'impacte que té el "boletaire" en el bosc, sembla que sigui una activitat inofensiva. Els bolets són la part reproductiva d’alguns fongs, organismes sapròfits, que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició. Per tant són bàsics per el tancament del cicle de la matèria a dins del bosc, i endur-nos-els a casa no els afavoreix en absolut. Però el problema no és un boletaire, el problema són molts que obren camins, malmeten els sòl del bosc, circulen per pistes, criden i pertorben la fauna, (en un dels pitjors moments de l’any). A més en ser una activitat gratuïta sembla que doni dret a tothom a fer-la. Altres activitats extractives al bosc estan reglades (la caça, el motociclisme), per què no la recol•lecció de bolets? És hora que l’administració posi mesures de gestió.

El que poca gent és conscient és que el bosc no és de tots. El 94 % del bosc a Catalunya és privat, i aquests propietaris són els que paguen les corresponents contribucions i com tothom sap el bosc no és rendible i si es regalen els bolets, menys ho serà.

Ara el que a mi més em rebenta és la visió paleolítica d’uns éssers tant bonics, estranys, misteriosos i interessants: "Només interessen els bolets comestibles la resta...". No hem de tolerar l’expressió de "bolets dolents", no n’hi ha cap, tots són bons, i molt bons pel bosc i per tant per nosaltres. Són tant bons que fins i tot n’hi ha de comestibles. A Catalunya s’han descrit 980 espècies de bolets.

Només he posat unes poques fotos d’uns dies que he anat a “buscar bolets”, i creieu-me hi ha una tal diversitat de colors formes i adaptacions, que necessitaria moltes entrades al blog per explicar-les. Entreu al bosc i sortiu-ne al•lucinats de formes colors i olors.

Sé que avui el meu escrit no és políticament correcte, però com diu en Tardà de Polònia, “algú ho havia de dir”.