Baixa el volum de soroll mental.

" Parla més fort que no et sento!!" Chumba, chumba, shalalalalalala, in the sky....shalalalala...

" No et sento! Parla més fort!!....." Chumba, chumba, shalalalalalala.....Silenci....

" Ara sí", vaig dir a no recordo quin fill, " t'he dit deu mil vegades que jo no penso cridar més, baixa tú la música i segur que em sentiràs!"Aquests diàlegs són habituals a casa, que sovint sembla una parada dels "autosdechoque" amb la música estrident amb el volum al màxim.

No fa gaire, mentre meditava, em vaig sorprendre mantenint un diàleg similar, " per què no et fas més evident i em parles més fort?", vaig preguntar i la resposta em va resultar molt familiar " per què no baixes tú el volum de la teva xerrameca mental? llavors em sentiràs nítid i clar". Touchée!

Quan preguem, parlem amb Déu, quan meditem, Déu ens parla. Acostumem a queixar-nos perquè ens costa sentir la veu dels àngelets, els guies i els nostres mestres, inclús ens enfadem amb ells " quina manera de perdre el temps... ho deixo". No sóm conscients que amb el nivell de soroll mental que tenim l'únic que escoltem és l'eco dels nostres propis pensaments, neuròtics, repetitius, avorrits i vells. Per a que entri alguna cosa nova hem de fer espai i l'única manera de fer-ho és baixant el volum dels nostres pensaments, buidar-nos i parar l'orella amb atenció, hi ha una veu molt ancestral, pura, clara, que espera desde el més antic dels temps a ser escoltada.

I tú, crides o escoltes? Com ho fas per a baixar el volum del teu soroll mental?